diumenge, 3 de maig de 2009

Per tota la vida?

Entro al cotxe. Estic cansada. Molt cansada? Bé, alguna cosa per l'estil.

Alguna cosa no va com ha d'anar. Què falla? Què és el que no està bé?

Ah, sí! L'altre dia, quan vaig arribar, algú em va entrar el cotxe. Abans de sortir-ne, vaig parar la radio. És clar!

He fet tantes coses que sembla que hagi passat molt de temps, però el temps ha passat tan de pressa, que espanta i tot. I ja torno cap a casa.

Cansada, molt cansada.

Amb la cara a l'estil gamba sueca, per variar.

Però feliç.

Ah, sí, la radio.

L'engego, i com per art de màgia, sona una cançó. Una cançó que m'acompanya tota la sortida del poble. Aquell poble que havia visitat un cop fa mitja vida, i que tants anys després no conec, però sé anar i venir dels llocs més interessants.

La cançó.



Somric.

Amb menys de 4 mesos després de conèixer algú es pot tenir tan clar?

6 comentaris:

Tirai ha dit...

Buf... T'ho mereixes! Però quina punyetera enveja em fas! :-)

Carquinyol ha dit...

Quan la "cosa" passa, amb 4 mesos (i menys i tot) es pot tenir claríssim. I que el temps passi de presa sovint és un senyal de que no t'equivoques...

;)

gripaublau ha dit...

En menys de quatre mesos? Ben segur que sí que pot passar. Ara, no em preguntis com és possible. Felicitats per estar així de bé! una abraçada.

DooMMasteR ha dit...

I que duri! :D

Laia ha dit...

Me n'alegro i no... sí, per tot el que porta darrere aquesta desaparició... perquè se't veu feliç i això acaba sent el que compta, que el que et va motivar a obrir blocs ha estat substituit per una cosa trenta mil vegades millor.

moltíssima sort!!! una abraçada!!

Laia ha dit...

bé, espero que vegis que m'acabo d'equivocar de post XD

no puc tenir res que No m'agradi d'aquest post!!!!! Només pensa a tirar endavant... doble abraçada!