dimarts, 8 de novembre de 2016

L'artista que tots portem a dins


 Crec que hi ha gent que necessitem expressar-nos d'alguna manera, i ho podem fer escrivint o de moltes altres maneres. A vegades només ho fem d'amagat, a vegades ens deixem veure i tornem. Algú es creu que he deixat d'escriure, de fer posts mentals en les meves caminades cap aquí i cap allà? Si és així, va molt equivocat.

 Últimament, però, estic "viciada" (puc dir viciada?) a altres formes d'expressió. Altres formes de meditació, que de fet és el que feia quan em posava davant del full en blanc. Posar-me aquí i deixar que el cervell anés fent el seu camí, mentre els dits transcrivien el que feia el cervell.

 Fa uns anys, feia puzzles. Una de les millors teràpies, després d'una mala setmana, era passar-me hores davant d'un puzzle, només mirant com encaixar les peces.

 Després van venir els blogs. Em posava davant de la pantalla i els pensaments fluïen, mentre jo em calmava i meditava.

 Ara que vaig molt a peu (i faig molt esport), sempre sola, acostumo a fer posts mentals. A vegades, però, també els escric en algun lloc.

 Des de l'estiu, però, m'he apuntat a la moda del bullet journal. Potser només sóc una seguidora de les modes, i quan era l'època dels blogs, tocava fer blogs, i ara toca fer bullet journals. Però també vaig començar amb els blogs abans que es posessin de moda... i no he deixat d'escriure (dubto que ho faci mai).

 El meu bullet journal no és com els que surten si es busquen imatges de bullet journal al google. El meu bullet journal està ple de llistes, s'hi barreja la feina i els hobbies, i és una barreja de tot el que faig i deixo de fer durant el dia. En una pàgina s'hi pot trobar les notes i comentaris d'un llibre que he llegit, i a la pàgina següent una llista de bons propòsits per la setmana. A la següent s'hi pot trobar una llista amb tot el que hi ha al congelador de casa, i a la següent el que he fet un dia, el que volia fer, el que m'ha agradat del dia, o si ha plogut. Jo què sé. Com amb els blogs, representa que un blog és una cosa, i jo faig el que em dóna la gana :-)

 Però això no és tot. Fa unes setmanes, una persona propera a mi va començar a pintar. Va comprar un llibre, i em va enviar fotos de com ho feia. I em va fer enveja.

 Jo no volia comprar-me un llibre per pintar, però vaig aprofitar que he de fer uns "regals", per comprar-ne que es poguessin pintar. Vaig pensar que així aconseguiria un regal més personalitzat, i que qui ho rebés ho agrairia més (o no, però jo estaré més orgullosa de mi mateixa). Ui... viciada? enveja? orgullosa? Què m'està passant?

 Vaig pensar que m'hauria d'obligar a mi mateixa a pintar tots els regals, i que em costaria acabar-ho.

 Ahir m'hi vaig posar per primer cop, abans de fer el sopar. Vaig a provar, em vaig dir. Mitja hora més tard em vaig haver d'obligar a deixar-ho per anar a fer el sopar. Mentre pintava tenia la mateixa sensació que quan feia puzzles fa uns anys: em concentrava en pintar i m'oblidava de la resta.

 Suposo que tots tenim un artista a dins i ha de sortir d'una manera o una altra: escrivint blogs, dibuixant, pintant, fent figuretes,... Jo, de moment, he descobert una altra part artística de mi. I qui sap, quan acabi de fer tots aquests regals, potser m'hauré acostumat a pintar i seguiré pintant més coses... fins que surti alguna altra moda (o no).

3 comentaris:

pons007 ha dit...

Els puzles m’avorreixen i pintar més del mateix. Escriure encara, serà per això que el meu blog ha estat interromput des de fa... molt de temps

XeXu ha dit...

Dubto que cap blogaire dels que escrivia tant i tant hagi deixat d'escriure d'una manera o altra, o no hagi trobat cap altra manera d'expressar allò que li surt de dins. Escriure posts mentalment, i tant, jo també ho faig. Però si no se'ls dóna un suport físic, aquí no ens arriben.

Desconeixia això dels bullet journals, ja em pensava que era alguna altra mena de format virtual per compartir informació, però veig que és en paper. Molt bonics els de l'enllaç, però clarament no estan fets per mi. m'hauré de conformar amb el meu simple blog, per seguir escrivint i escrivint.

Per cert, a mi m'agrada que et mantinguis activa, ni que sigui de tant en tant, i anar-te llegint.

Jansy ha dit...

Avui estava remirant el meu bloc, alguns comentaris... i de sobte he vist el teu nom. I m'he dit... t'imagines que cliques el nom, i la Llum torna a escriure? Ja ho havia fet algun altre cop, però mai m'hagués imagina't tornar a llegir-te. Quasi no recordo els detalls, però sí que recordo que, d'alguna manera, volia posar-me en contacte amb tu.

Si te'n recordes de res: xjansana@msn.com

Un petó!