dimarts, 22 de setembre de 2015

Salut!


 Fa dos o tres mesos vaig veure aquest anunci:



 Era un mal moment. Havia tingut un problema de salut, i el metge s'havia posat molt seriós amb mi, dient-me que els resultats mostraven que una part del meu cos semblava tenir 20 anys més dels que tinc jo. Em va fer tres recomanacions, i avui, mentre n'estava fent una, un parell de noies m'han vist i han començat a riure ('s de mi? Amb mi? Degut a mi?). No les culpo: jo a la seva edat, i en la mateixa situació, hagués tingut problemes per aguantar-me el riure. Bé, potser me l'hagués aguantat al davant de la persona, i quan hagués marxat hagués esclafit a riure. És clar que, per sort, no he sentit (ni vist) el que passava quan jo he marxat. El problema és que conec aquestes noies, i sé que me les trobaré properament en una situació en què m'hauran de prendre seriosament... i dubto que puguin. És llavors quan m'he recordat del vídeo, i de que, malgrat tot, el més important és la salut.

 Les tres recomanacions eren a la vegada fàcils i difícils.

 La primera, perdre pes. Molt de pes. Em vaig mirar el metge (que em coneix des de fa vint-i-tants anys) amb cara escèptica. En els últims 30 anys he anat, que jo recordi, a 10 especialistes (entre endocrins i dietistes). He seguit fil per randa el que m'han dit, i mai ningú ha aconseguit que perdés més enllà de 5 o 10 kg. A la meva vida he passat molta gana, i la gent m'ha donat consells de tot tipus, però mai he aconseguit arribar a un pes saludable. Aquest cop, però, he trobat una persona jove, que em va parlar molt clar, i que em va dir unes quantes coses que lliguen amb la meva experiència (i que mai ningú havia trobat!) i encara és aviat, però vaig millor del que havia anat mai.

 La segona és l'activitat que he anat a fer avui. L'activitat se'm dóna bé, m'agrada, i sempre em sento molt bé quan la faig. Només hi ha un problema: necessito un equipament que no puc tenir a casa. Això vol dir desplaçar-se a una entitat esportiva... i canviar-se i quedar-se sense roba en algun moment (al vestidor, eh!) I així estava quan han entrat les dues noies que fa una setmana que em coneixen, i que dubto que se'm tornin a prendre seriosament. Sabia que algun dia havia de passar, però bé, podria haver trigat uns quants dies (o anys!) més.

 I la tercera... ai, la tercera! La tercera és una activitat que no he fet mai, però sempre que he fet coses similars han sigut un desastre. Jo no serveixo per aquestes coses. Però la salut és el primer, no? Prefereixo esforçar-m'hi que no pas haver de tornar a patir aquell dolor insuportable. Així que demà m'incorporo a un grup. El grup està ple de gent que fa temps que fa l'activitat, i jo, a part de no tenir-ne ni idea, ja sé que ho faré fatal. Per acabar-hi de posar salsa, tinc força possibilitats de trobar-me a noies com les que he trobat avui.

 Però no em rendiré. Com la gent "gran" del vídeo, la salut és el primer desig. Després ja venen altres coses. Però quan et passes una setmana seguida sense ser persona, decideixes que val més fer petits esforços que no acabar malament.

 Així que salut, i a prendre's la vida amb un somriure!

2 comentaris:

XeXu ha dit...

Mai he donat massa importància a la salut, però sí a sentir-se bé amb un mateix. De vegades les dues coses van lligades, i de vegades no. La teva explicació, però em recorda un cop més que les alarmes s'encenen i que no em puc descuidar més. Tanta activitat sedentària passa factura, i tant menjar malament o en excés. Es dóna la circumstància que a mi em fa sentir bé menjar en abundància, però després no m'agrada el missatge de la bàscula (actualment arraconada vilment en un racó fosc). Difícil disquisició, però bé, serà qüestió de posar-s'hi... Ànims amb els teus objectius.

Llum ha dit...

Gràcies, XeXu. La veritat és que em fas una mica d'enveja. Tant de bo el meu problema fos que m'agradés menjar en abundància! Sí que és veritat és que, si em sobra pes, és perquè menjo més del que necessito, però també és veritat que (i aquí hi ve el metge) necessito molt menys que l'altra gent. Així que paciència, i anar fent!