dimecres, 15 d’abril de 2009

No sé què fer

Sóc a la feina. Sóc a la feina i no sé què fer.

Dilluns vaig acabar de fer uns retocs a una cosa. Dilluns. I ho vaig
portar a instàncies superiors. Com ja havia fet algun cop. El problema
és que aquest cop va ser tot. No em vaig quedar res per mi. Tot. Tot.
I tot.

(Avís: A qui em digui que ja era hora, li foto un clatellot, això sí,
després de donar-li la raó...)

Dimarts vaig "tornar" a la feina. I vaig fer tot el que havia de fer.
Preparar coses, enviar mails, preguntar, intentar explicar, corregir.
I tot de coses que he de fer. Moltíssimes coses. Fins i tot contestar
alguns mails que tenia pendents.

I me'n van quedar. Així que aquest matí he vingut, a l'hora de cada
dia, i he acabat el que no vaig poder acabar ahir.

I ara... i ara, què faig?

El que vaig enviar dilluns està allà, esperant. Ja tornarà, però
mentre no torni, no puc fer res.

I la resta de feina, ho tinc tot lligat fins a l'estiu. Tot el que
podia lligar ara. Tot el que podia fer amb previsió. Tot el que s'ha
d'anar fent mica en mica, i que jo portava al dia, però amb un dia i
mig intens (els dimarts em passo gairebé 12 hores aquí!!!) he resolt
tot el que podia resoldre.

I ara, què faig?

Em sap greu llegir blogs o coses per l'estil. Em sap greu fins i tot
escriure això. Que, per cert, estic provant això d'enviar posts com a
mails que m'he trobat avui i que vés a saber quants dies fa que hi
era! A veure si es publica bé...

I són 3/4 d'1, i què faig? He quedat a les 2 per dinar :-D Però, fins
a les 2? Contesto un mail que ha tornat dels que vaig enviar ahir.
I...? Què més faig?

Fa setmanes (o uns tres mesos) que estic mig desapareguda. I podria
mirar les coses que he deixat mig penjades. Però... no ho sé, trobo
que ja que sóc aquí hauria de treballar, no? Com si no trobés
distraccions quan no sóc aquí!!!

I, de mentres, només puc fer que esperar. Esperar, i quan hagi
esperat se'm tornarà a girar feina.

Però ara mateix... ostres! On és la gent? Sí, ja ho sé, treballant.

Aniré a donar un volt a veure si trobo algú amb qui xerrar... o no.
Perquè tampoc vull distreure a ningú.

Què faig?

4 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Una de les pitjors coses que hi ha és aquesta, estar a la feina i no poder fer res !!

DooMMasteR ha dit...

Sí, sí! És de lo pitjor! Jo m'he arribat a sentir molt malament en stuacions així. (Bé, eren més llargues)

Llum ha dit...

Sí, sí, és una cosa dolenta. Però a mi... em va durar només una tarda! Ja torno a tenir feina :-D

Lem ha dit...

Vaja, vaja, suposo que és el que m'imagino... enhorabona! :-)