Ahir va començar l'era de les pastanagues.
Ahir havia d'anar a un lloc al que no volia anar, tard al vespre. A un lloc on hauria d'haver anat un altre dia, però perquè a un no li anava bé, ens vam haver de fotre la resta. I als altres a cap ens anava bé, però què hi farem!
Jo als vespres no acostumo a tenir gana, i si hi afegim arribar tard a casa, doncs ja està clar que arribaré, em beuré un got de llet, i me n'aniré a dormir.
Problema: això es pot fer un dia, però no cada dia.
Solució: emporta't el sopar...
Problema: demà al matí sortiré a quarts de 7 a casa. Al meu cantó, al cotxe, hi haurà la bossa del gimnàs, amb la roba (i bambes, i tovalloles, i...) per anar al gimnàs. Quan arribi a la feina, deixaré aquesta bossa i agafaré una motxilla amb el portàtil i una bossa amb el dinar. Quan surti de la feina, canviaré la motxilla i la bossa del dinar per una altra bossa, amb la roba per anar a fer el curs. Si a sobre me n'he d'emportar el sopar, al final hauré d'anar amb una furgoneta, no amb un cotxe!!!
Segon problema: ja prou rara sóc, que si a sobre em poso a sopar a la feina a les 7 del vespre...
Solució: emporta't berenar.
Problema: i què me n'emporto?
Situació: els cursos als que m'he apuntat tenen unes quantes funcions. La primera, i la més important, és fugir de la rutina casa-feina, feina-casa, que ja fa molts anys que tinc. La segona, conèixer gent (encara que no m'hi faci). Gent nova, que fa molts anys que només conec a gent de la feina, i són una mica... joves? La tercera, intentar passar-m'ho bé (que espero que sí! Quins nervis que tinc!!!) I la quarta, com no, doncs si a sobre puc moure el cul una mica...
Problema: si me n'emporto una fruita, m'agafarà aquella baixada que sol agafar quan només menges fruita just quan estigui movent el cul. I podríem dir que això no és massa bo.
Solució: no me n'emporto fruita.
Problema: però llavors, què me n'emporto?
Tic-tac, tic-tac!
Doncs, aprofitant que les pastanagues m'encanten, ahir va començar oficialment l'era de les pastanagues. Una pastanaga ben bona per berenar! Mmmm... boníssima!
Espero no cansar-me'n gaire aviat!!!
dimarts, 30 de setembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
6 comentaris:
Ostres! Doncs hauràs de canviar el porquet groc per un conill. Això sí, si es poden fer peticions de com ha de ser el conill que no tingui els ulls vermells... Ui! Ara m'adono que això del conill sona malament, però és que ja ho he escrit ara no ho esborraré!
Nonono! El porquet jo no el canvio!!! Encara que potser (o segur) ja no tingui sentit, el porquet es queda!!!
Osti, és que si parles de conill, i hi afegeixes ulls vermells, i l'últim mail que em vas enviar (que contestaré... dijous? divendres? Ara aniré a dormir aviat!) Buf... Deu ser que jo tinc el cap una mica malalt...
això no és un post... això és un diagrama d'esdeveniments fet paraula !!!!
Viscaaaaaaaa!!! pastanagues!! mmmm no sé si he dit alguna vegada que m'encanten! I són boníssimes com a aliment, a més. Molt bona decisió, sí senyora!!! I passa-t'ho molt molt bé al curs!! Segur que anirà bé, no pateixis :P canviar d'aires sempre va bé!
Genial, una solució molt enginyosa. Em sembla que hauré de fer alguna cosa semblant, perquè darrerament amb alguns àpats no m'acabo d'organitzar gaire bé. Au, a bellugar el cos de gust!
Un què, Carquinyol? A mi m'has de parlar més senzill, que sinó no t'entenc!!! :-P
Sí, Laia, ara recullo i marxo. Pitant!!! A veure què tal... Demà ho explico (o no). Però acabo de deixar una sorpreseta...
Sí, gripaublau, les pastanagues són perfectes! Però has de menjar igualment, eh!!! (Ja semblo la mama...)
Publica un comentari a l'entrada