Moments inesperats

Entro i algú em saluda. Aquesta roba! Buf... La situació ja fa massa que dura. Ja fa massa temps. Massa. Molt. I, de cop, li sona el telèfon. I sento que diu el meu nom. Sé amb qui parla. Però no sé què li diu la persona amb qui parla. Però sento com riu just després, i m'imagino què li han dit. I no sé si riure o plorar. Estic ajudant a fer un sudoku al seu fill. I el nen no s'entera de res. La filla se'm mira, com preguntant què ha dit el que està a l'altra banda del telèfon. Jo aixeco les espatlles. I com vols que ho sàpiga? Tinc tantes ganes de saber-ho com tu! O potser més. Però torna i no diu res. I ja ha tornat a canviar radicalment de comportament, com vinc fent jo des de ja no recordo quan.

Sortim de la botiga de joguines amb ma mare. Bé, jo en surto arrastrada per ella, i això que ella no pot caminar. En surto després d'un: "Bueno, què, que ja he pagat! Marxem o et quedes aquí amb la boca oberta mirant coses?" Però, un carrer més enllà, hi ha una altra botiga. Una botiga... ui! Ma mare i jo no portem diners a sobre, però la convenço per entrar. Vaig directa als puzzles. I acordem comprar-ne un. Un que trigaré a fer, perquè seré poc (o gens) a casa en hores de sol. Però que li he promés que li regalaria enquadernat per Reis. Tinc temps! I sí, hem hagut d'arribar a un acord. Perquè no és res fantàstic, perquè a ella no li agradaria. Però... bé, l'he hagut de fer jo. I em recordo de les fotos de la fada i els ocells. I em ve una pregunta al cap: Juguem?

Arribo a casa i la Nineta m'espera amb un somriure a la cara. I se m'enganxa com una paparra. Després d'endreçar totes les coses... acabo ensenyant-li com fer una truita d'espinacs! Jo! Jo ensenyant com fer una truita a una criatura! I, mentre la Nineta em va preguntant el perquè de tot plegat, penso que el món ha d'estar boig. Però, a la vegada, sóc feliç.

I, de cop, estic sopant. Hi ha la tele engegada. I, per variar, no hi ha notícies, que gairebé és l'únic que miro, quan esmorzo. I, de cop, surt a la tele un porc volant que canta una cançó repetitiva que diu: "Tu lo que estás viendo es un cerdo volando", o alguna cosa per l'estil. No sé què anuncien. Però agafo tal atac de riure, que quan acaben els anuncis, les ulleres són a sobre la taula i m'estic eixugant les llàgrimes. Què era aquella cosa? I què anunciaven? Encara m'ho pregunto, però només d'escriure això, ja torna l'atac de riure!