Som a fora. La Nineta em crida. Vol que la gronxi. I jo li dic que no, que plourà.
La porto cap a on es veu la muntanya, el lloc des d'on venen les tempestes.
- I plourà?
- I tant!
- Com ho saps?
- Perquè allà hi ha núvols, i allà ja està plovent.
- Per què?
- Perquè està ben negre, i allà ja hi plou, i hi llampega.
- Llampega?
- Sí.
- Com l'altre dia?
- Sí.
- I plourà?
- Sí.
- Molt?
- Molt.
- Molt, molt, molt?
- Moltíssim.
- Com l'altre dia?
- Més que l'altre dia!
- Més?
- Sí.
Deu minuts més tard. Estem a la cuina. Jo li estic fent una capseta de papiroflèxia perquè hi posi els seus tresors i ella es mira a ma mare.
- Avui plourà.
- No, no plourà.
- Sí que plourà. Molt, molt, molt!
- No, no plourà.
- Mira la muntanya.
- No plourà.
- Que sí, que plourà molt, i tronarà molt, més que l'altre dia.
Al dia següent, parlant amb la iaia...
- Va ploure, ahir?
- Sí. Al vespre.
- I va tronar?
- Sí. Al vespre.
- És que ahir va venir la Nineta.
- Ah, sí?
- I em va dir que plouria molt, i molt i que tronaria més que l'altre dia.
- Ah!
- Jo li vaig dir que no.
- Ah!
- I ella em va dir que sí. Que plouria. Perquè ho havia dit la Llum. I si ho deia la Llum, és que era veritat.
Em fa por que es cregui tot el que li dic i que em vingui a preguntar tot el que no sap. D'aquelles pors de no ser-ne digne. D'aquelles pors de veure que estic en un pedestal que no toca.
Imatge gentilesa de la 
5 comentaris:
Entenc el que dius que et fa por que cregui tot el que dius, només, perquè li has dit tu, però no sé, són etapes. Suposo que al capdavall tots necessitem creure en algú o en alguna cosa sense haver d'estar preguntant-se a tot hora el què, el que passa és que els adults fem veure que no. Buf! No sé què et dic. El que és segur és que li passa, veuràs d'aquí res!
Amb l'edat que té, et pot tenir en un pedestal. Només el temps dirà si en un futur continua així o li canvia la idea que té de tu. Això no treu que sempre et mostri un respecte i et tingui molta estimació, perquè el que viu amb tu de petita ja no li treu ningú.
Ja ho sé que és una etapa, Tirai. Però, tot i així, em fa una mica de por ser un semi-déu o alguna cosa per l'estil.
XeXu, segur que li canviarà la idea que té de mi. Però de mentres, anem fent.
i avui plourà ? :P
Avui ha fet un ruixat amb uns llamps i trons que ni t'explico!
Publica un comentari a l'entrada