Crec que el millor de la meva vida

Avui és el meu verdader aniversari. Sssshhhhhhhhhhtttt!!! No ho digueu a ningú, que és un secret!

Avui fa 30 anys que vaig deixar de treure'm el tub que m'alimentava a dintre de l'incubadora per començar a escupir tots els biberons que intentaven donar-me els meus pares.

Sí, fa uns dies vaig fer els 30 anys oficialment. Però és que vaig néixer abans d'hora, anant a la meva, com tota la meva vida. Havia de néixer, com tota bona catalana, pels voltants de l'11 de setembre.

Al final, però, vaig anar a casa a principis de setembre, pesant menys de 2.5 quilos, amb l'advertiment als meus pares que no em traguessin de casa fins que hagués arribat a uns 3 quilos, que va passar ja a l'octubre...

Sé que qui ho ha de llegir no ho llegirà. Bé, una petita part, sí. Però...

Avui tinc, oficialment, 30 anys i un dia (sembla una condemna!) Però ho he programat perquè es publiqui el dia que vaig sortir de la incubadora (a la meva, com sempre!)

Aquest matí gairebé em poso a plorar. Ahir algú no va poder contactar amb mi, i ara acabo de sentir un missatge al mòbil. Buf... dec estar tova, perquè m'han fet plorar.

I no només aquestes dues persones. Moltes altres. Les persones importants.

Com sempre, la família del meu pare em va trucar. Em van preguntar si havia tingut molts regals. Molts regals?

Depèn. Al final el meu regalet de la botiga d'esports del noi esquerrà va arribar just a temps, i el dia que es publiqui això ja l'hauré fet servir tres o quatre cops. Més regals?

La veritat és que regals materials, podríem dir que no.

Però vaig tenir una cosa molt millor. Regals en forma de petites coses (o grans coses!!!), que no costen diners (que és el que importa a molta gent), però que sí que costen temps o inventiva o... el que sigui.

Tinc una petita espina. La persona de la que esperava la resposta. Una persona a qui vaig convidar i que encara no ha dit res. Res de res. Ara no sé si vindrà o no. Però tampoc va tenir 10 segons per enviar-me un sms.

Però estic contenta. Per la gent que m'envolta, la gent important, que s'ha recordat de mi. I això em fa feliç.

I perquè, crec, he tingut el millor aniversari de la meva vida (i això que el de l'any passat costava de millorar!!!) I perquè sé que si aquest ha sigut el meu aniversari, això vol dir que l'any que comença serà genial. O, com em deia un amic que té uns mesos més que jo, "benvinguda a la dècada, i que tinguis una gran dècada!!!"

I així serà. Amb un somriure a la cara. I sabent que hi ha molta gent que m'estima. Potser hi ha algú que no m'estima i que voldria que ho fes, però... però la dècada comença mirant cap a la gent que realment m'estima. I que continui així!!!