Tinc dues notícies...

... una de bona, i una de dolenta.

Per què sempre ha de ser així? Per què sempre ha de ser una notícia bona i una de dolenta, o la mateixa notícia vista des de dos punts de vista diferents?

Sempre que sento això, em ve al cap el mateix. Una mare, amb dos o tres fills, que està embarassada i va a veure al ginecòleg. Com que ja ha tingut criatures, sap com és la seva panxa, i veu que és més gran del que hauria de ser. I li demana al pobre ginecòleg que li digui que no són bessons, perquè si són dos, amb els que ja té a casa, no sap com s'ho farà. I el ginecòleg li deixa anar:

- Miri, senyora, tinc dues notícies per vostè: una de bona i una de dolenta. La bona, és que no són bessons.
- Oh! Gràcies, doctor! No sap com m'alegro que em digui això. Perquè si haguessin sigut dos, no sé pas com m'ho hagués fet per cuidar-los a tots dos! Ah, i per cert, quina és la mala notícia?
- Que són trigèmins.

Jo avui també tinc una bona notícia i una que no sé si és bona o dolenta, però que li'n direm dolenta.

La bona és que avui s'obria el plaç per apuntar-se als cursos dels Centres Cívics. I jo no em podia apuntar. Bé, no podia fins al vespre i ja preveia que això voldria dir que no trobaria plaça (fet que s'ha confirmat, a principis de la tarda ja no hi havia places!). Però, gràcies a l'Anna, tinc plaça pel curs que volia!!! He d'apuntar-me pel segon, però això serà més tard, i no sé si m'hi apuntaré... Però l'important era aquest, i li dec un bon regal a l'Anna, perquè si no hagués sigut per ella, ara no tindria plaça al curs!

La mala notícia? Bé, doncs que aquest curs és un dia al vespre, a l'hora que acostumo a connectar-me i fer els posts. I si m'apunto a l'altre curs, també és a aquesta hora, un altre dia. O sigui que, a partir de que comencin els cursos, d'aquí a un parell de setmanes, segurament hi hagi dos dies a la setmana que no tregui el cap per aquí. Bé, sense el segurament. I, o tinc un post programat (cosa que en certes èpoques no m'estranya que en tingui) o em desvincularé bastant d'aquí.

Aquesta era la notícia dolenta? No, no era aquesta.

Aprofitant una parada obligada a causa de la feina, allargaré una miqueta més aquesta parada. Seran unes setmanes de no res. Les necessito per agafar aire. Perquè... bé, perquè sí. I perquè... perquè les necessito. Les raons són moltes, i potser les expliqui quan torni. Ara prefereixo més no fer-ho.

Tornaré, amb els meus descansos setmanals. I en els descansos ja hi posaré tot el que falta de les vacances, i tot el que escrigui a les properes setmanes (que segurament sigui poc, o res). Però necessito aquestes setmanes. I... i també necessito demanar perdó (o no), perquè aquestes setmanes la meva llista de blogs a llegir també es reduirà. Es reduirà a 5 blogs. De la resta... ja agafaré el fil quan torni. O no.