Aquest vespre, si no caic rendida, faré la carta als Reis.
Per què hauria de caure rendida?
La Nineta està nerviosa. Nerviosa és poc. Està molt nerviosa. Crec que molt nerviosa és poc.
A les 12 del migdia ha aparegut per casa. Ha estat tota l'estona amb mi, fins a les 5 de la tarda, que l'he deixat amb la seva mare, amb la promesa que hi tornaria al cap de 10 minuts... Plorava, m'agafava, i no es volia separar de mi.
Hem mirat fotos, se'ns ha pixat un ocell a sobre, hem saltat, hem jugat a amagar, hem jugat al picaparet, hem jugat a atrapar, li he ensenyat unes quantes paraules, m'ha deixat molt clar que "jo no beig aigua" i m'ha deixat claríssim què demana als Reis. Demà, quan entri a casa i vegi el paquet que hauran deixat els Reis a casa... Fa 3 setmanes que demana el mateix, i...
La nineta m'ha ensenyat que, quan jugues a amagar, és molt més divertit parar que amagar-se. Per què de petits ningú volia parar i tothom es volia amagar?
També m'ha ensenyat què és l'aranya peluda.
M'ha ensenyat que puc tenir quatre anys altre cop. Però que necessito recuperar-me físicament, o no aguanto 7 hores de córrer i jugar.
I em sembla que m'ensenyarà què és el rellotge perquè... perquè d'aquí a mitja hora passen els Reis pel meu poble!
dissabte, 5 de gener del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
4 comentaris:
Aquests dies són molt màgics pels nens.. i poder-los compartir amb ells fa que visquis un bocinet de la seva il·lusió. M'alegro que la Nineta t'ensenyi tantes coses i que tu estiguis tant receptiva per aprendre aquells petits detalls que observen els nens i que massa sovint se'ns escapen als adults.
Ara m'adono que m'he perdut masses posts teus... i ostres, no m'agrada!!! espero poder solucionar el tema de la conexió a internet ben aviat!
t'envio una abraçada i els meus millors desitjos per aquesta nit tant especial i pel dia de demà!!
Els reis acaben de passar fa una estoneta pel costat de casa. A veure si es porten bé i em deixen alguna coseta. Només per veure la cara de la Nineta val la pena celebrar aquest dia. Potser nosaltres fa temps que vam perdre la il·lusió, però la cara d'un nen en veure els regals il·lumina tota l'habitació.
No, que no que no es perd la il.lusió...He anat a Figueres a comprar reis (per fi) i m'he trobat col.lapsada enmig de la cavalcada....Camells i tot, hi havia, i abanderats i tambors a pleret i.... ai, jo m'he emocionat... Nineta, emociona't molt, que això dura tota la vida! Ara va per tu, l'altra nineta ja ho sabrà de gran. Muacks.
Sí, iruNa, aquests dies, veure la cara dels nens és un regal. I tranquil.la pels posts. He tingut uns dies una mica... bé, és igual. Si hi ha massa posts és mala senyal, però crec que ja ho he superat :-) Amb ajuda, és clar, però ho he superat :-) Molt bons Reis a tu també!!!
No ho sé, XeXu, jo crec que la il.lusió no l'he perdut mai. Jo encara crec en la màgia. Encara que sàpiga que la màgia no existeix. Però m'agrada somiar i m'agrada pensar que sí, que en algun lloc, existeix la màgia. I què hi ha més màgic que els Reis?
Zel, que no, que no he perdut pas la il.lusió. Està clar que no sóc com la Nineta, però no he perdut la il.lusió. De fet, aquest matí, quan m'he aixecat, ma mare s'ha fet un fart de riure. Aquest matí, quan s'ha aixecat el meu pare, li ha dit: "No hauran passat, ja, els Reis?" I ella li ha contestat que no digués tonteries. Poc després, quan m'he aixecat jo, he ficat el cap dins l'armari i he dit: "Ostres, però si ja han passat els reis!" Jeje. Suposo que, com diuen "de tal palo, tal astilla", i aquí no hi ha ningú que perdi la il.lusió :-) A més, a mi m'espera un Rubik revolution, que jo el vaig comprar i sé que caurà!
Publica un comentari a l'entrada