Capítol 12:
- Vanem. Vanem. Vanem.
- Sí, Nineta, ja vaig!
- Vanem. Vanem. Vaneeeeeeeeeeeem!
Capítol 13:
I, per primer cop a la vida, he tret la fava del tortell.
I, per primer cop a la vida, no he demanat guardar el rei per la meva col.lecció de reis de tortell, perquè a la Nineta li ha fet gràcia el rei.
Capítol 14:
- Vinga, juguem a amagar.
- Vale.
- Tu busques.
- Un, dos, tres..., nou i...
- Deu!
- Coi, si dius deu et sento i ja sé on ets!
Capítol 15:
- Va, ara vine tu a comprar.
- Vale.
- Què vols?
- Un parell d'ous.
- Mmm... Espera que te'ls busco!
- Quants ous volies? Un o dos?
- Un parell.
- Un o dos?
- Un parell són dos.
- Ah!
- Ara compro jo.
- Vale. Què vols?
- Un parell dos patates.
Capítol 16 (i últim, tot i que en podria escriure molts més):
El regal del Zeppelin. Els meus estimats Tintín i Milú :-) El regust trist és que tots els còmics d'en Tintín que vaig llegir me'ls va deixar el meu cosí, a qui li encantava en Tintín. Però en Tintín és, i sempre serà, juntament amb l'Spiderman, el meu preferit :-)
diumenge, 6 de gener del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Soc una figaça per que de nou he plorat, aixxxx nena, a mi aquests post en dies com aquests em deixen lela :-(
Molt macu,petonets dolcets de bona nit!!!!!
Vinga, Jo Mateixa, no ploris!
I gràcies!!!
Publica un comentari a l'entrada