Si ahir estava contenta o orgullosa, avui estic... Avui estic... Avui estic nerviosa. La panxa ja em comença a fer de les seves, ja torno a sentir aquell buit, que a la vegada és ple.
Sé que, en el moment en què hi sigui pel mig, tot haurà passat. Però també sé que... buf, em posa més nerviosa el no saber amb què em trobaré que el fet en sí.
Ara m'han vingut tots els mals. Precisament ara. Precisament ara que d'aquí a una estona em convindrà anar a dormir, que demà he de matinar. Demà no puc estar sense haver dormit. No, no, i no.
I busco el deu i em trobo amb el que em trobo. Un somriure?
No. Definitivament no. Si és el que em penso, demà seré incapaç de somriure. Tot i que espero poder somriure. Fa una estona somreia i...
Però ara estic nerviosa.
Com m'ho puc fer per treure'm els nervis de sobre?
Crec que no hi ha solució. Només esperar no haver dormit massa malament. I demà, tan bon punt m'hi trobi, els nervis desapareixeran. La sensació de no saber-ne prou... aquesta no crec que marxi, com a mínim fins al cap de molta estona.
dissabte, 26 de gener del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
4 comentaris:
A aquestes hores ja deu fer estona que dorms, i espero que ho facis d'allò més plàcidament. Contra els nervis, una til·la. Jo no me la prendria, però potser a tu et funciona. Sort amb el que sigui que has de fer aquest diumenge.
No sé de què va, no sé si és que jo m'he perdut alguna explicació anterior pel fet d'haver estat desconectada tants dies o és que segueixes amb la teva tònica d'ambigüetat que tant m'agrada. La qüestió és que els nervis són difícils de controlar però que es pot fer. Només has de respirar, concentrar-te i creure't que ho faràs molt bé, que tu pots, que vals molt!
Jo n'estic convençuda però és clar, això no et serveix de gaire no?
una abraçada molt gran!
Quan llegeixes això ja haurà passat el que havia de passar. Espero que hagi anat molt bé :-)
Sí, XeXu, ja feia estona que dormia, però tampoc tanta. Em quedaven 150 pàgines d'un llibre i vaig caure quan ja només en quedaven 50... Les til.les no em senten bé. Em quedo com atontada (suposo que ja és el que ha de ser) i em fa mal el cap. Amb una til.la no sóc jo. Suposo que és perquè sense nervis no sóc jo...
iruNa, tranquil.la, jo no ho vaig explicar, de què anava.
iruNa, Tirai, totes dues: just quan m'heu enviat això estava vencent la por :-) He fet exactament el que em deia la iruNa (em pot haver arribat telepàticament?) i ha anat molt bé :-)
Publica un comentari a l'entrada