Avui ha tornat la pregunta. Una pregunta recurrent. Per què?
Sempre és la mateixa pregunta. Sempre el mateix perquè. I, a mida que passen dies en els que m'he fet la pregunta, la pregunta encara és més cridanera: PER QUÈ?
El perquè em fa vergonya. Molta vergonya. I, a mida que passen els dies en què m'he fet la pregunta, encara me'n fa més. Per què?
Llavors m'aferro al porquet groc. I no sé si és bo o dolent. Sé que és bo i dolent a la vegada. Una cosa pot ser bona i dolenta a la vegada?
Després torna el perquè. I sé que em voltarà pel cap uns quants dies, fins que el cicle torni a començar, i aquest cop espero que no acabi en el mateix perquè altre cop. Podria acabar en un altre perquè, però no en el mateix, si us plau!
Em costa trobar respostes al perquè. Perdó, em costa trobar alguna cosa que pugui arribar a ser resposta al perquè. Tot el que dic que podria ser solució queda rebutjat per mi mateixa quan veig les evidències en contra. Però, aleshores, on és la resposta del perquè?
N'ha de tenir alguna. Tots els perquè tenen resposta. Tots. I el meu també. El problema és que no sé trobar-la.
I me'n vaig a davant de la tele a fer uns exercicis. I penso que una determinada peli té bona pinta. Però fa mal temps. I què passa quan fa mal temps? No, no passa que hi poso bona cara (que sí, perquè m'encanta que plogui). Passa que l'antena no funciona massa bé i no puc veure el digital.
I em trobo en situació lamentable. Com deia als comentaris de l'últim post, avui m'han dit coses lletges. No sé si me les mereixia o no, però segur que no d'aquesta manera. La tele no va. Els exercicis no em surten. Tinc el mòbil un parell de pisos més amunt i el sento des de davant de la tele. I a dintre el cap hi tinc un follet que em va dient: "Per què...?", "Per què...?", "Per què...?", "Per què...?", "Per què...?", "Per què...?", "Per què...?", "Per què...?"...
Però demà al vespre tornen a fer la pel.lícula. A una hora a la que els meus pares ja no hi seran. La pel.lícula que té bona pinta és dolentíssima, però ja sabem què vol dir que sigui una pel.lícula dolentíssima. Demà al vespre em posaré davant de la tele, al sofà, amb una manta que només em deixarà sortir del nas cap a dalt, i allà em quedaré fins que s'acabi la pel.li. I pobre del que programa les tempestes que faci que demà no es vegi la tele per culpa de la pluja! Que pujaré jo i no m'ha vist emprenyada!
I m'he alegrat de no agafar el mòbil. Una persona que volia classes particulars. Es veu que té 30 fitxes per fer, que havia de fer per les vacances. I quan se'n recorda? Exacte, avui! No ho volia fer. Mai ho faig. Sempre faig lloc on sigui. Però avui l'he engegat. Fins d'aquí a una setmana. Coi, que sempre em fa el mateix: demà passat tinc un examen i no entenc res de res. Ja sé que fa un parell de mesos que no et dic res, però has de venir demà. I la burra, hi va l'endemà. Doncs aquest cop, no.
I em segueixo preguntant per què. Per què...?
I m'aferro el porquet groc. Que és a la vegada bo i dolent.
dijous, 3 de gener del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
5 comentaris:
Jo tinc algunes preguntes o alguns PER QUE's per fer-te...puc??
1.- Per que Groc?? no es que no m'agradi, a més, que el Bloc es teu i tu manes, però per que groc?, te algun significat...que jo no sapiga??
2.- Per que LLum?? ja ho habia vist però vaig pitjar molt rapit a enviar comentari, sorry, m'agrada LLum però per mi sempre seràs la LLuna o la...be, el teu verdader nom :-)
3.- Per que em fas plorar, riure, per que em toques la fibra, per que, per que, per que sento un grapat de coses quant et llegeixo??
Dolça, hi ha tants per que's en aquesta vida, nomes cal buscar una resposta per cada PER QUE :-)
Besitus dolcets, per que?? per que em ve de gust cony!!!!!!, jejejejejeje.
Ui! Que no entenc res!
També, m'ho pregunto jo "per què?"
Sempre n'hi ha de per quès, no? Sinó hi haguessin per quès, no tindries un bloc o com a mínim no un bloc com aquest.
Mirar pel·lícules dolentes a la tele és una gran manera de fer passar-ho tot.
T'han dit coses lletges? No te les creguis. Hauríem d'aprendre a fer com algunes persones i només escoltar les coses bones. Res, res, passa d'elles. (Sé que no és tan fàcil, eh!)
El porquet groc és genial, perquè el porquet groc ets tu. No canviïs, noia.
Ah! Ja torno. És que estic empiocada amb dècimes de febre i a casa als pares. Però, demà, retorno ho vulgui o no a la vida normal.
Jaja, Jo Mateixa, les preguntes que fan són molt fàcils!!! O no...
1. El groc és el meu color preferit. M'encanta. Si pogués, ho tindria tot groc. Si no fes mal d'ulls, aquest blog seria de color groc fosforito.
2. Jo havia sigut Llum. Ho explico un parell de posts més avall. Forma part d'un dels meus noms.
3. Espero no fer-te plorar massa. Ja n'hi ha prou amb les meves llàgrimes, aquí!!!
Sí, Tirai, sempre hi ha perquès. Però n'hi ha un que em persegueix. Moltíssim.
Pel que fa a les coses lletges, ja ho sé, no n'he de fer cas. Però ja ho saps: sempre ens creiem més les lletges que les maques.
I ostres, amb això de que el porquet groc sóc jo! No m'ho havia mirat mai d'aquesta forma! (No m'estaràs diguent trujeta, no? :-P) Vull dir que, què més voldria jo que ser el porquet groc? El porquet groc és un símbol, que uneix dos símbols diferents: el porquet, i el groc (apa, acabo de dir la frase del dia).
Espero que et recuperis aviat!!!
Doncs quan no tinguis la resposta a un per què el millor és respondre't que perquè sí, i deixar-ho córrer si ja ha passat. I si encara és present, pensar-hi el menys possible!
I jo crec que sí que hi ha coses bones i dolentes alhora, res és universal. Mira, les croquetes de la meva mare són boniiiiiiiissimes però si en menjo moltes moltes m'agafarà un empatx o em pujarà el colesterol... però estan tan bones... Veus com pot ser una cosa bona i dolenta?? Tot depèn de com t'ho miris. I per tant, aferrar-te al porquet groc, encara que creguis que és dolent, també pot ser bo. Mira-ho per aquest cantó, dóna-li moltes pometes i torneu-vos sords, no deixeu que el per què us torturi mentre jugueu al fang ^^ Tu i el porquet. Tu, perquè tu ets ell, i ell ets tu. I no perquè siguis una trujeta :D Sinó perquè... És que només l'has de mirar i et surt un somriure! és ben maco. i tu també m'has fet somriure molt. Així doncs ja està. (per cert.. encara està adoptat per la Lluna!)
I em sembla molt bé que foragitis aquests que s'esperen a l'últim moment... Hombre ya! Que s'ha d'estudiar quan toca i si no te'n surts, l'ajuda es busca amb temps. Que no es pot tenir als altres com a servents i cridar-los quan et dóna la gana!
Toma yaaaa! Un altre comentari-post... Si és que no n'aprendré mai...
Ostres, Laia, tens tota la raó del món amb això de les croquetes de la mama! Bé, en el meu cas és la coca de ma mare, però és un gran exemple!
I gràcies pel que dius del porquet. Tens raó, encara està adoptat per la Lluna. Però si l'hagués de canviar, n'hauria d'adoptar un altre i... hauria d'abandonar aquest, i no vull abandonar aquest porquet! Ara perquè tinc pressa i ma mare ja m'està fotent crits, però aquest vespre ja miraré a veure si li foto mà a l'html i puc canviar el nom...
Avui he tingut algú altre que m'ha demanat classes d'última hora. Però si som dia 4, hombre ya!
I pots fer tots els comentari-posts que vulguis, ja ho saps!
Publica un comentari a l'entrada