Són més de les 10 i demà no sé a quina ciutat he d'anar a treballar. Aniré a treballar a una ciutat, i potser a mig camí hauré d'agafar el tren i anar a l'altra.
Avui m'he passat més de tres quarts d'hora al telèfon, parlant amb la mateixa persona, en dues trucades diferents.
Estic cansada i desganada, però continuo somrient, i ja no sé ni per què.
Fa un parell de dies que hi havia coses que m'importaven i ara se me'n refoten.
Fa un parell de dies que, sentint-ho molt, no tinc forces per passar-me per casa de ningú.
Avui he descobert que sé moltes més coses de les que em pensava que sabia. Les classes particulars haurien de ser obligatòries per augmentar l'autoestima.
No, no penso dir res avui. I no m'importa que et pensis que m'he enfadat. No m'he enfadat. Però no correré a contestar. Al cap i a la fi, sempre em fas esperar. Pots esperar un dia (o dos, o els que siguin) per variar.
No, no estic trista.
Somric.
Però crec que estic massa cansada.
PD: Sis.
dimecres, 30 de gener del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
3 comentaris:
Segueix somrient. Si el dia surt 'no tan bo', posa-hi un somriure dels teus. Crec que les frases no ho són pas, d'aleatòries...
Suposo que continuar somrient és bo. No sé, per poc que puguis descansa. Les coses es veuen millor un cop has descansat. Apa, un somriure :-)
No, XeXu, no ho són pas, d'aleatòries.
Sí, mama Tirai! Avui et prometo que descansaré :-)
Publica un comentari a l'entrada