I allà es va quedar. Esperant. Una mica més, es deia. Només una mica més.
I allà es va quedar. Esperant. Pensant cada moment que no arribaria. Que era una enganyifa. Que no tindria cap resposta.
I allà es va quedar.
Fins que va decidir que ja n'hi havia prou, d'esperar.
Només una miqueta més. Cinc minuts més. Bé, i cinc més.
Fins que va decidir que no tenia sentit esperar. El que esperava no arribaria. Ni en cinc minuts, ni en deu, ni en cinquanta.
Però... i si espero una miqueta més? I si just quan acabo de marxar...?
Va seguir esperant. Fins que la tristesa ja no li deixava espai per l'esperança.
Llavors va marxar.
Lluny.
Molt lluny.
El que no va saber mai és que només hagués hagut d'esperar un minut més.
dilluns, 14 de gener del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
7 comentaris:
Quina història més cruel! Jo m'he esperat molts cops molta estona a que alguna cosa passés, no em diguis això, home!
Buf! No, no. Es van trobar un altre dia segur. O fins i tot quan marxava van topar, no sé, el que sigui. Però, aquest final no me l'empasso, home :p
Doncs el millor és que no ho arribi a saber mai. Seria horrorós...!! Tindria uns remordiments al cap terribles per no haver-se esperat aquell minut.
Això és terrible Llum!!! i pels comentaris d'aquí dalt veig que el teu post ha despertat en tothom la mateixa sensació agre... em sembla que, o soluciones el final, o tots a partir d'ara esperarem eternament... pensant cada minut que aquell és l'últim minut...
I que hagues pasat si hagues esperat cinc minutets més, i cinc més, i cinc més....????
Petonets dolços bonica :-)
Aquests raonaments son terribles! odiosos! No suporto haver d'esperar i pensar que ... un minutet més...! Arrrggggg
Mmm... Em sap greu, però el final és aquest. No era cap fet en concret, sinó la situació en general. No saber si esperes, si has d'esperar, i aquella sensació de pensar que, a la que marxis, el que sigui que esperessis, es presentarà.
Malauradament, conec massa bé aquesta sensació.
Malauradament m'he preguntat molts cops si no vaig saber mai això del minut.
Però, és clar, no s'hi pot fer res...
Publica un comentari a l'entrada