Entre tu i jo

Sé que t'acabaré dominant. Ho sé. I vull dominar-te. Perquè passarem moltes hores junts. Moltíssimes. Tantes, que no sé quantes ni res.

Sé que tu m'escoltes. Pobre, no et queda més remei. Saps? Avui he intentat parlar tres vegades, en un grup gran de gent. Les tres vegades m'he adonat que, o parlo massa baix, o el que dic jo no interessa per res, perquè he vist que ningú escoltava, he parat a mitja frase, i ningú ha fet ni un sol gest. Com si no hagués fet res. Em sol passar sovint. Llavors em diuen que per què no parlo més. I no sé si realment és que parlo poc o que... o que quan parlo igualment tampoc m'escolten.

Però tu m'has d'escoltar per força. Estem tu i jo. Tots dos sols. I no hi ha ningú més. Tu i jo. I tu només parles coses rares, només em dius números que no entenc (o sí, però faig veure que no). Així que he de portar les coses al meu terreny. I jo parlo. Jo parlo, i tu escoltes.

Veus? Ja t'he començat a dominar.

Crec que, a part de dominar-te, ets una bona influència. Avui, estant amb tu, he après una cosa. Una cosa molt important. He descobert que tinc un buit a dintre. No, això no ho he descobert, això ja ho sabia. He descobert que depèn de quines coses em fan més mal a mi que a ningú. He descobert que voler pagar a algú amb la mateixa moneda amb la que m'ha pagat només em fa mal a mi. No sé si a aquest algú li fa una mica de mal, però a mi sí que me'n fa. Perquè em sento dolenta. I jo no vull ser dolenta. No ho puc ser. Què carai, jo no sóc així. Potser m'enganyo, i sí que sóc dolenta, però vull pensar que no ho sóc.

Saps? M'has d'escoltar. Dissabte a la tarda serà diumenge. Estic nerviosa, d'acord. Serà un diumenge reduit. Molt reduit. Però serà l'últim diumenge. Com a mínim en molt de temps. Les coses bones s'han d'acabar un dia o un altre. I l'espero, perquè feia molt de temps que no hi havia un diumenge. Bé, no tant, només quatre o cinc setmanes, però se m'han fet molt llargues. Però, d'altra banda, sé que després d'aquest diumenge ja no n'hi haurà cap més. I em venen un parell o tres de records al cap i somric. Em ve un record d'un somriure meu, que no podia parar, per una gràcia. El record d'una conversa i una adolescent mirant sense entendre res, volent fugir d'allà. Un moment meu d'estar a la lluna. I una ficada de pota meva. Però... però això serà diumenge.

T'he de dominar. T'he de dominar. Encara no estic?

Ens vam conéixer a mitjans de desembre. I vaig haver de deixar-te al cap de cinc minuts, perquè vaig tenir dolor.

Avui estava disposada a arribar fins un determinat lloc. M'he dit a mi que només pararia per una de les dues situacions: o aconseguia fer el que m'havia proposat, o tenia dolor. M'ha costat 23 minuts acabar. M'ha costat 23 llargs minuts fer el que m'havia proposat.

Però, saps què? He aconseguit acabar, que és del que es tractava. He acabat perquè he fet el que m'havia proposat, no perquè tingués dolor. 23 minuts. 23 minuts són molts, però descomptant aquell dia, avui ha sigut el primer cop que ens hem vist les cares. 23 minuts.

Entre tu i jo, et vull dominar.

Entre tu i jo, com em dic Llum que et dominaré.

Entre tu i jo, el proper cop faré la mateixa distància que he fet avui, i una meitat més. Sense forçar. Al meu ritme. Poc a poquet. Però intentant anar més ràpid.

Entre tu i jo, el proper cop intentaré fer una vegada i mitja el que he fet avui en 30 minuts.

Entre tu i jo, d'aquí a un temps, et dominaré. I faré la distància que he fet avui en un quart d'hora. O potser menys.

Entre tu i jo, ens acabarem convertint en amics. Segur.

Però, entre tu i jo, t'acabaré dominant!