dilluns, 28 de gener del 2008
Wind of Change
Avui no tinc paraules. Sí, no tinc paraules.
Només puc oferir un somriure. El somriure que he ofert a tota la gent que s'ha creuat amb mi. Tota la gent que em tornava un somriure. I jo, preguntant-me per què avui tothom somreia.
Fins que m'he adonat que era perquè em veien somriure a mi.
Les coses no tenen per què canviar sempre cap a malament. A vegades poden canviar cap a bé. A vegades només una petita cosa pot canviar cap a bé.
Ai, no deia que no tenia paraules? :-)
PD: Vuit :-)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
6 comentaris:
:-) Hi ha res millor?
Venia amb el metro cap a casa i et puc ben jurar que pensava, fa masses dies que no mires els blocs amics, fa masses dies que no deixes comentari a la Llum, i entre estació i estació mirava de fer un càlcul aproximat de quants posts podies haver escrit.....
Tinc 14 posts nous teus, nena, no se com collons t'ho fots per escriure, tant i tant be, tinc una feinada nomes amb el teu bloc que tela marineraaaaaaa.
:-P
Tot be?????, un petonas inmens guapa!!!!!!
un somriure molt fashion ... salut
Qué bé, així m'agrada, que giris rodó!
Jo sé que tu fa temps que vas descobrir el poder que té un somriure. El problema és que només té poder quan és sincer. Forçar-lo no serveix de res. Però quan et surt, oi que tot sembla millor al teu voltant?
No, Tirai, no hi ha res millor. Però em fa por. Em fa por, perquè si ara estic així, quan caigui serà pitjor...
Jaja! Tranquil.la, Jo Mateixa!!! Tot bé. Tot perfecte, sembla :-D
Doncs no vegis el d'avui, mossèn!!!
Gràcies, Clara.
Sí, XeXu, tot sembla millor. Però... jo no el forço mai, el somriure, eh! Si no vull somriure, no ho faig. I punt!
Publica un comentari a l'entrada