No m'havia atrevit a imprimir-ho a la feina fins avui. Em feia vergonya que fos tan poc. Tan poc, només?
Però avui m'he atrevit. No hi era tot. Una quarta part, potser. Ara estic repassant una altra quarta part. Demà l'imprimiré. Una quarta part i una quarta part, diria que fan una meitat. Potser hauria de comprar-me un pastís i comprovar-ho?
Archivo->Imprimir->L'impressora seleccionada.
I he anat fins allà. Fins a la impressora.
Deu estar a uns 100 metres del meu lloc de treball. Un dia em vaig dedicar a comptar els passos. Eren 100? No ho sé, si no són 100, se li assembla.
Quan he arribat, encara imprimia.
I he sentit aquells nervis a la panxa. Volia veure com quedava imprès, tot i que ja ho havia vist per pantalla. Volia veure com quedava, quant abultava, volia tenir-ho a les mans.
Una noia a qui vaig donar classe fa temps estava per allà. Quan me n'he adonat, m'estava mirant, tot i que jo no l'havia vist. Estava massa pendent de l'impressora. Massa nerviosa. No, potser nerviosa no. No sé com estava.
I finalment la impressora ha acabat. I jo he tret el paper. Paper. Estava calentó. M'ha agradat la sensació del paper calent a les mans.
I he pensat: "Mira, tu has fet això."
Sí, he sigut jo. De moment, una meitat. Una meitat que, segurament, no s'assemblarà a res a la meitat final. Però una meitat al cap i a la fi.
I ara falta repassar el quart que imprimiré demà. I demà... demà em mereixeré el dinar amb bona companyia, sí senyor! I després em passaré per l'fnac. Perquè, encara que no m'hagués trobat els 20 euros, trobo que em mereixo un parell de llibres.
Ai, estava tan calentó, el paper!!!
dijous, 17 de gener del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Ostres! Buf! No saps les sensacions que m'han vingut ganes de reviure al llegir el teu post!
Sí, sí, és clar que et mereixes els dos llibres!
Això si que és per felicitar-te. Una meitat, ja? Enhorabona. Ja tinc ganes de sentir l'escalforeta del paper acabat d'imprimir, i un munt de línies escrites de la meva mà...
De què t'han donat ganes, exactament, Tirai? Perquè si vols la meva feina, és tota teva (sempre que la facis en nom meu, és clar!!!) :-) A veure quins llibres trobo demà...
Ui, XeXu, felicitar-me? Jo crec que hauria de ser més d'una meitat. Però en fi, suposo que algo és algo...
Mmm... Estic mig perduda... potser m'he perdut algun post??? Però bé, sempre és millor deixar les coses enllestides així que a veure si ho pots acabar aviat!!!
A mi curiosament el que avui m'ha fet il·lusió ha estat fer-me un suc de taronja natural i després olorar-me les mans ^^ Mmmm...
sí, calentó com ... la vida misma !!! ... salut
Vols dir que era el paper el que estava calento???, jajajajajajajaja.
Petonasos bonica!!!!!
Sóc completament incapaç de fer la teva feina! O sigui, que no gràcies-
Laia, segurament tingui a veure amb el post de l'intermitent. Però no n'estic gaire segura :-P
Sí, mossèn, exacte.
Sí, Jo Mateixa, el paper estava mooooolt calent!
Home, Tirai, jo crec que sí que podries. Jo he pogut, no?
Publica un comentari a l'entrada