A la Lluna sempre li va costar fer-se dir Lluna. Sempre, en el seu interior, volia continuar essent la Llum.
La Llum que un dia va callar. Va callar perquè algú es va sentir ofès perquè va dir una cosa que no tenia a veure amb aquest algú, però que podia ser malinterpretada. Aquesta mateixa Llum que es va convertir en Lluna i va continuar callant.
Però, en honor a aquests ànims que tinc els últims dies, i perquè ja fa molt temps que volia tornar a ser Llum, aquí torno. La Llum. No canvio de blog, perquè ja he fet prous canvis, i no vull marejar a ningú. Però aquí estic. La Llum. Altre cop.
I aquest cop no callaré. Com em dic Llum que no callaré! Perquè la Llum era més jo, amb més mala llet, com aquella adolescent empipadora.
I mentre vaig fent algun canvi que necessita el blog, deixo el primer post de la Llum, que no el meu primer post. Canvio de nom, però no de persona. Canvio de nom, i em trec el que em feia callar. He tornat. I amb moltes ganes.
De petita (i de gran) em feia (em fa) molta vergonya dir quins eren (són) els meus altres noms, aquells que et posen quan et bategen, i que no sap ningú, només el capellà, algú proper de la família i poca gent més. Si fos de la família reial el meu nom hagués sortit a totes les revistes i probablement, en comptes de conèixer-me pel meu primer nom tothom em coneixeria per algun dels altres. Cosa que m'empiparia bastant.
Un dels meus segons noms em fa vergonya perquè em sona a dona gran, a iaia. I l'altre... l'altre em fa vergonya perquè és compost (de més de dos noms) i, a sobre, és en castellà. És un "tres en uno". Però jo m'he quedat només amb un dels tres noms. Li he tret el que li sobrava. L'he catalanitzat. Que, de fet, és el que hagués fet si aquest hagués sigut el meu primer nom. I m'ha quedat això: Llum. Un nom bonic, tret d'un nom que no m'agrada. Sóc jo, però no ho sóc.
I aquí (re)començo.
Imatge gentilesa de la 
14 comentaris:
Ai... espero no equivocar-me i dir-te Lluna algun dia! Però me n'alegro que tinguis tanta força i tantes ganes de tirar endavant, tanta empenta i tanta seguretat en tu mateixa. Tot el que has dit avui (també he llegit l'altre post eh!)em recorda al post que vaig escriure jo sobre la feblesa. Em deies que no, però ets forta amb tu mateixa. Tens clars els teus objectius, estàs decidida a no fer cas dels altres si t'ha de perjudicar, a no deixar-te influenciar, a ser tu mateixa i fins i tot a retornar al nom amb el qual et sents millor. I me n'alegro de tot cor, així es com m'agradaria ser, com m'agradaria canviar.
Potser demani als reis de ser com la LLum. Però millor no, perquè això no es demana i apareix per art de màgia. Potser hauria de demanar força... Vés a saber.
En resum, que m'alegra continuar llegint-te aquest nou any, i seguiré deixant-me il·luminar amb els teus posts! ^^ Una abraçada ben gran.
Ei! M'alegro que tornis a ser la Llum. Com a Llum t'havai llegit algun cop, però no gaires. Tampoc, m'adaptada al nom d'Isolta, o sigui, que ho entenc.
Ah! Fa uns dies que els meus comentaris tenen moltes faltes, és per problemes tècnics.
Moltes gràcies, noies!
Laia, no em diguis això que encara em faràs plorar (ja saps, les hormones :-P) Em pots dir Lluna sense cap problema, no passa res. Jo també em sorprenc de la meva força. Però mira, ja que ha vingut, serà qüestió d'aprofitar-la, no?
I Laia, tu no seràs com jo quan siguis gran. Tu seràs molt millor! Pensa que et queden molts anys per arribar on sóc jo. I ja veuràs com ets molt millor. Si vols, d'aquí a 10 o 12 anys en parlem :-) Llavors jo seré una Llum quarentona i... ja veuràs! No hi haurà qui em pari!!!
Gràcies a tu també, Tirai. Pel comentari i per la idea. Volia tornar a l'antic bloc, però veient el que havies fet, he decidit que jo també. Sembla mentida, tanta gent que només em coneix com a Lluna i... i jo seguia sense adaptar-me al nom. En fi, ha tornat la Llum!!! :-)
Doncs Llum és un nom ben maco! No t'has d'avergonyir pas dels noms que et van ficar al néixer, no és res més que això, noms. Al fi i al cap, jo sempre acabo canviant el nom de la gent. Si, ja se, mal gust, però no ho puc evitar...Això si, quan tinc confiança, i si no agrada doncs bé, no ho faig, ho si, segons com m'agafi!
Doncs m'alegro d'aquest canvi!
Mai ha estat dolent començar de nou i amb aquest nom segur que ho veus tot molt més clar.
Llum, Llum, em sona. I a més has il·luminat el bloc amb llum de sol. Però també m'agrada la Lluna.
I que els teu desig (desitjos) d'any nou es realitzin(n)el 2008 i sigui(n) permanent(s)
pere
Que estrany! La Lluna torna a ser la Llum.... Tan es. De dia o de nit, d'una manera o altra, il.lumines més del que sembla que creus
;-)
Boira, has mirat mai, ni que sigui fent zapping, una telenovel.la sudamericana? T'has fixat mai en els noms? T'agradaria tenir un nom d'aquests? I un nom compost de 3 noms, que volen dir tots el mateix, però que el van posar perquè els feia gràcia? Tu aniries dient que et dius d'aquesta forma? Ara, el meu nom de veritat... si algú me'l canvia, m'enfado. Potser no ho dic, però m'enfado.
Jaja, Sense fer soroll, comencem l'any amb acudits dolents?
pere, el Sol fa mesos que hi és. I és el sol que es pon, com el títol del blog. No he fet cap desig d'any nou. Ni desig, ni res de res. La festa d'any nou em sembla una xorrada de les grans, i com deia al post anterior, no la cel.lebro. Amb totes les conseqüències.
Sí, torno a ser Llum, Dan. Feia un any i mig que volia tornar a ser Llum. No ho hauria d'haver deixat mai de ser. Però ja se sap, les circumstàncies...
Llum de LLuna...
Molt bé, Llum, ja m'està bé que de vegades el nom fa la cosa (la persona) i de vegades la persona fa el nom, com ara tu. Escolta, ni que ens haguéssim posat d'ecor en començar l'any, eh? que el teu post és més reflexiu que el meu, però anem a parar allà mateix. Apa, a dir el que ens passi pels ovaris, com deies ahir... Sí, senyora, que ja està bé de voler quedar bé, que si ets ets, però si no, doncs a dir-ho i deixar-ho clar. Vinga bufona, ens llegim! Petons.
Has vist com he escrit d'acord? És que em sembla que m'hauré de posar ulleres o comprar un teclat fluorescent, que els dits van on volen...jejeje
No vaig veure mai aquesta sèrie...
Sí, Zel, sembla que ens vam posar d'acord (a mi també em passa, a vegades, d'escriure coses i dir: jo he escrit això?) I sí, a dir el que ens passi pels ovaris (però avui m'he moderat, eh!)
I segur que ara, com que sóc un crack, em tornaré a colar més d'una vegada i et diré "Lluna"... En fi.
No, en sèrio, guai. La Lluna molava que t'hi cagues, però era una miqueta una "fugida", no? No sé, per a mi la Llum va ser, uufffff, una cosa a part, d'aquells blocs que et marquen. Em fa il·lusió que retrobis el nom. Dic el nom, perquè mai has deixat de ser-ho, no?
No sé, a mi em mola.
Bon any, Ll.!
Jaja, perdi, cap problema, em pots dir com vulguis, ja ho saps!
Tu ho has explicat molt bé: la Lluna era una fugida, i potser ja era hora de que tornés.
Bon any, E!
Publica un comentari a l'entrada