La foto del DNI

Tenia el DNI caducat. Ja feia un parell de mesos. Però és d'aquelles coses que fa taaaaaaaaanta mandra! Però taaaaaaaaaanta!

Així que vaig decidir que me l'aniria a renovar per les festes. Perquè alguns hem de treballar, i amb el fabulós horari de 9 a 2 que tenen...

Però, ai senyor! Fa un mes em va sortir una cosa molt lletja a la cara. Una cosa que feia mal efecte, i que es veia d'una hora lluny. Una cosa que sabia que marxaria amb el temps, però que no podia accelerar-ho perquè marxés.

I ma mare, que també tenia el carnet caducat, m'anava dient que quan hi aniríem. Val a dir que a ella li va caducar més aviat: ens el vam fer juntes fa 10 anys, i jo el vaig renovar fa cinc. També tard. Així que jo feia un parell de mesos que el tenia caducat i ella... sis mesos.

Vam decidir anar-hi avui. L'últim dia de festes. Així donavem temps a la meva cara, a que tornés a ser la meva cara, sense cap tipus de marca.

Però està clar que no. La marca segueix allà. Ja és més dèbil, sí, però a les fotos es segueix veient. Segueixo tenint la cara com si algú m'hagués donat una pallissa i encara en conservés alguna marca.

Però què hi puc fer? Res. No penso amagar les meves marques a sota d'una capa de maquillatge. Sóc més jo amb aquestes marques que m'han durat un mes que no pas maquillada. És que per no tenir, no tinc ni pintures. Total, per què les vull?

Així que ahir vam decidir amb ma mare que hi aniríem igual. I...

Em va costar moltíssim adormir-me. I això que no és normal, en mi. M'he passat tota la nit donant voltes. Jo no volia pensar, però em despertava a mitja nit, i em venien imatges del passat proper. No, no eren remordiments. Eren imatges en les que entenia coses. Cada cop que obria els ulls, em venia una imatge amb una mentida, una contradicció, o alguna cosa similar. Mentides i contradiccions que no eren meves, és clar.

Així que aquest matí m'he aixecat aviat per anar-me a fer el fabulós DNI. Tenia els ulls botits. Feia unes ulleres de pam i mig. I tenia la cara amb un parell de marques, d'aquelles que es veuen, fins i tot a les fotos de carnet.

M'he preguntat que si la gent ja sol quedar malament a les fotos del DNI, com quedaré jo? I a sobre haver de pagar. Després d'esperar 3 hores a que ens toqués el torn. Sí, 3 hores.

I mentre treia els 6.80 euros que costa renovar-te el carnet, m'he preguntat si ara ja me'l farien per 10 anys i m'estalviaria d'haver de pagar altre cop d'aquí a 5.

- Per quants anys me'l faran?
- Per 10.
- Ah, d'acord.
- Espera, quants anys tens?
- 29.

I el tio es fot a riure. Si no fos perquè estic en un lloc que no em puc ficar amb l'autoritat, juro que li dic algo, que ja no era el primer cop que em feia algun comentari. Bé, no era el primer cop que em feia un comentari, però no m'ha contestat!

Tot i així ho he mirat: 5 anys. Si me l'hagués fet d'aquí a uns mesos, me l'haguessin fet per 10.

Però en fi, ara ja està fet. Ja tinc la foto horrible. Bé, la foto horrible la tenen ells, a veure què en fan.

I, durant els propers cinc anys, cada cop que algú em demani el DNI, m'hauré de recordar de les marques a la cara i de la nit sense dormir. Bé, no em recordaré de la nit sense dormir, però segurament de les raons per les que no he dormit, sí.

Però també recordaré dues cosetes més. La primera, que les marques no són permanents. I que potser sí que avui fan mal efecte, les meves marques, però marxaran, i tornaré a tenir la cara com sempre, sense problemes.

I la segona, que sí, que he passat una nit sense dormir, però perquè sé adonar-me de les coses. No sóc una persona burra. Bé, potser sí que sóc burra, però sóc prou intel.ligent com per adonar-me de les coses i per veure quan algú m'ha volgut colar una colla de mentides, i a sobre m'ha volgut fer sentir culpable. Sí, m'he sentit culpable, però ja no més. He permés que se'm tractés malament, però ja no més. Aquesta persona, almenys, ja no em tornarà a fer sentir culpable.

I, al cap i a la fi, encara sóc prou jove com perquè aquesta foto només duri cinc anys.