A partir d'ara, em converteixo en una persona intermitent.
Em sap greu.
Em sap molt de greu.
Però és a fi de bé.
El blog es converteix en el que va començar: un lloc per deixar anar les meves coses, un momentet, quan necessiti distreure'm una mica.
Els altres blogs queden a segon terme. I em sap greu. Em sap molt de greu.
No tots, però si una gran majoria. I em sap greu per la gent.
Però tot sigui a fi de bé.
Tornaré.
Molt aviat.
Però necessito fer una bona apretada.
Tot sigui a fi de bé, que segur que ho serà.
Passaré, però de puntetes.
Tot sigui a fi de bé.
Els mails els contestarà la Maia els caps de setmana. No més mails entre setmana, i a mida que es vagin acomulant, els contestarà al cap de dos caps de setmana... i anar fent.
Però espero no arribar a dos caps de setmana...
És que sinó no hi ha manera.
O potser és perquè tinc ganes de fer una apretada.
Seré intermitent. Durant uns dies. Unes setmanes. I d'aquí a molt poquet ja tornaré. Serà molt poquet.
Però necessito tot el temps per mi.
Tot i que no puc deixar d'escriure les coses que em passen pel cap.
Així que us abandono a vosaltres (més o menys).
Ho sé, no us abandonaré del tot.
Ho sé, hauria de no abandonar-vos a vosaltres i abandonar l'escriure.
Però l'escriure és indispensable.
I alguna petita incursió faré. Per determinats llocs.
Però intermitent.
I segurament escrigui molt, sense massa sentit, que és el que passa quan treballo massa.
Deixo una cançó. Podríem dir que ella n'és la culpable?
No, la culpable sóc jo, que hauria d'haver treballat més fa temps.
Però com que no es pot tornar enrere en el temps, doncs ara intento faig una apretadeta.
Però tornaré (i és una amenaça!!!)
dimarts, 15 de gener del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
15 comentaris:
"Escriure és indispensable" A mi, també, em passa sinó tingués gaire temps abans deixaria de comentar alguns blocs que escriure. Mentre, escriguis sabrem que hi ets. Una bona empenteta i d'aquí res tornarà aquí al 100%
:)
Res, si has de fer una bona empenta doncs... endavant! :) Una abraçada
Però no li fotis la culpa a Antònia Font que m'emprenyo, eh? Entenc el que dius, i tant de bo tingués la determinació que tu tens, però a mi em pot tant la gent com escriure. No puc deixar cap de les dues coses, encara que he reduït els escrits, ho reconec. L'única cosa que no escric prou és el que hauria d'escriure més. Jo si que hauria de fer una bona apretada.
ui ui ui....
Gràcies, Tirai! I serà d'aquí a res, ja ho veureu.
:)
Gràcies, Tarambana!
No, la culpa no és d'Antònia Font! Suposo que és el que passa, no, XeXu, una cosa és fàcil i l'altra difícil...
Dan, i aquests uis? Per l'amenaça? O perquè dic que no he treballat prou? He treballat, només que no sé com m'ho faig, però sóc taaaaaaaaaant lenta, que sembla que vagi a pas de tortuga. Què dic, de tortuga? Què va! De tortuga coixa!!!
la pau sigui amb mi !!! ... salut
Et trobarem a faltar!
Gràcies, nois.
Re, dona, tu fes l'apretadeta aquesta i torna tan aviat com puguis que ens trobaràs aquí mateix, esperant-te.
Endavant les atxes!
Moltes gràcies, Zinc! Tu també en vas fer una no fa massa, no? :-)
Sí! La Quaresma va ser llarga, però tot bé que s'acaba... :)
I tant, Zinc, i tant! :-) A veure si aviat ja torno :-)
Menys mal que no he vist aquest post abans de que hagis escrit els altres, no se per que però me l'he saltat.
Una pregunta???, qui es que ha escrit aquest post??, tu no, segur, per que dius que plegues però no ho fas i tu ets dona de paraula (amb això no estic dient que vull que pleguis, noooooooooo, això no, es nomes que tu sempre fas el que dius que faràs i aquest cop no).
M'enalegro que no ho hagis fet :-)
Un petonas ben gros guapissima!!!!!
Ei, Jo Mateixa, que no deia que deixava el blog!!! Deia que baixava el ritme. No el de publicació, perquè quan treballo molt em venen moltes coses al cap, però si el de passar per altres cases, i potser el de fer memes o coses per l'estil. Però hi continuo siguent, eh!!!
Publica un comentari a l'entrada