Acabo de preparar la bossa per anar al gimnàs. La roba que em posaré demà descansa a sobre del llit. El cotxe està carregat amb tot el que portaré demà a sobre (que no és poc) i només falta posar-hi la fiambrera amb el dinar, que en aquests moments està a la nevera.
He netejat les ulleres i he guardat tots els regals de Reis. Bé, tots no, però no vull seguir per aquest camí, així que tècnicament, he guardat tots els regals de Reis.
Gener no ha començat com volia que comencés. Aquest principi de gener ha sigut una mica un malson, fins que ha arribat aquest matí. A partir d'aquí, tot ha d'anar sobre rodes.
Sempre he pensat que l'any no hauria de començar l'1 de gener. Hauria de començar el 7 o el 8, després de totes les festes. Aquest any, a més, el 7 de gener ha tingut la delicadesa de ser dilluns. Dilluns, començament d'any. Tot va bé.
Si penso en totes les coses que he de fer aquesta setmana, segurament m'agafi un atac d'ansietat. Que no, que no acostumo a tenir atacs d'ansietat. Però estic contenta de que sigui així. Deixaré d'escriure cinquanta posts diaris, i segurament només pugui passar algun post dels que tinc escrits en paper, que són curtets. O potser ni això. Cinc dies. Cinc dies que es poden fer molt durs o no. Ara m'acabo de recordar que no he fet els deures del curs dels dilluns a la nit. I prometo que els volia fer! No me'ls demanaran, però una veueta dins meu es sent culpable. Els d'aquesta setmana els faré. O almenys ho intentaré.
Vull treballar molt dur. Vull arribar cansada a la nit. Vull quedar-me tan esgotada que al vespre només desitgi anar a dormir.
Perquè llavors dissabte serà un gran dia. Dissabte tindré un premi, i sé que si me l'he guanyat, en gaudiré molt més encara. Dissabte obriré el meu regal de reis seriosament. Avui només n'he mirat les instruccions. "Això no és una joguina. Llegeixi's bé les instruccions abans d'utilitzar-lo." Ara sé una mica més de mecànica, una mica més de bateries, una mica més de pilotatge. Una mica més de moltes coses. Dissabte al matí intentaré no trencar res. Intentaré que funcioni. I serà una joguina. Una gran joguina.
I a la tarda aniré... Ai, ja s'ha passat l'hora que tenia marcada. Tinc feina a fer abans de demà. I el primer dia no puc anar a dormir tard! Així que deixo el post aquí. Perquè se m'ha fet tard... Només tinc una pregunta al cap: es pot esmorzar a la tarda?
diumenge, 6 de gener del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
9 comentaris:
evidentment, sí ... coca amb xocolata !!! ... vagi de gust !!! ... salut
continuarà...???
pots esmorzar quan et doni la gana, no?
Ens deixes a mitges?
Mossèn, no tenia en ment coca amb xocolata, precisament. És clar que segurament no seria un esmorzar... Vés a saber!
Boira, depèn del que preguntis si continuarà.
Tirai, és clar que puc esmorzar quan em doni la gana :-) I això intentaré fer el dissabte :-)
La veritat és que no volia anar a dormir. Ni tenia res molt urgent a fer. Simplement, vaig començar a escriure-ho i una cosa em va parar. Em vaig recordar d'un post, "les coses importants", i el fet de que les coses importants no vull que les sàpiga depèn de qui. I molt em temo que la segona part quedarà a mitges. Si no és important, perquè no tindrà importància, i no valdrà la pena explicar-ho. I si és important, crec que en aquests moments no vull que depèn de qui m'interrogui, que sé que ho faria. I, per tant, i malgrat vaig dir que no callaria, callaré. Perquè... perquè sí. Però no deixaré a mitges a tothom, està clar. Sempre es pot fer un post per mail, no? I així s'escull qui el llegeix i qui no :-)
Que segueixi, que segueixi, que jo a casa teva hi vinc amb un cafè i m'hi poso bé com amb un llibre! Petons.
Potser és perquè aterro al teu blog i no he llegit gaires posts teus o peruè estic molt espessa el dia abans de tornar a treballar però no entenc res! Llum, tu tens un altre blog? Potser m'hauré d'empapar dels posts antics per seguir la teva trajectòria... El que sí intentaré és passar per aquí sempre que pugui, si m'ho permets. Una abraçada
Zel, no sé si seguirà. De moment, ja hi ha un nou capítol :-D
Gràcies per la visita, Shadow. La veritat és que jo fa uns quants dies que et llegia en silenci, i al principi tampoc entenia res de res. Ara ja et començo a entendre una mica més :-) El que sí que faig és no parlar massa clar, normalment...
Del que he dit abans... Si algú m'interroga, també estic en el dret de NO contestar a l'interrogatori :-D
Sembla ser que la rutina laboral a tu se't posa bé, no? Doncs no vegis com m'ha costat llevar-me a mi avui. Sort que no ha estat un dia massa estressant...
Sí que se'm posa bé, sí, XeXu. A mi no em va costar gens aixecar-me al matí :-) Avui ha sigut pitjor...
Publica un comentari a l'entrada