divendres, 4 de gener del 2008
Ara
Volia canviar la lletra de la cançó. Volia fer de poeta. Però no tinc ni temps, ni ganes. Bé, ganes sí, però sé que no podria parlar en un parell d'estrofes d'una cançó.
Avui pensava que em faria plorar un llibre. Una dona embarassada, intenten matar al seu home, i com a resultat el fill que ha de tenir queda molt mal parat. Ja sé que el fill naixerà, ja sé que a causa d'això tindrà uns defectes físics. Però, tot i així, ha aconseguit que m'emocionés.
D'aquí a una horeta estaré sota una manta. I també ploraré. Perquè ho sé.
Però ara és ara. Ara. Avui. Aquest precís moment.
Ahir em feia una pregunta. La mateixa pregunta moltes vegades. I avui...
Em pregunto per què el cicle torna tan ràpid? Necessitava un temps. Un temps prudencial. Perquè no vull entrar a la dinàmica del gronxador.
Però...
Però coi, i per què no?
Etiquetes de comentaris:
l'única cosa clara és que no penso contestar cap pregunta
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Escolta hermosura de la cara mmmhhh quants posts fas cada dia? Jollons, sort que m'ho passo pipa llegint-te que sino... Mira, jo em vaig haver de fer una foto per la uni, i just llavors m'havia sortit un super herpes al llavi de dalt, tot sencer, i a sobre el nas, també sencer. La guardo de record, sembla que m'haguessin posat silicona... I vols que et digui una altra cosa? Quan un s'acostuma al gronxador, ja no mareja... Segur... ho sé...Petons
Un post genial! De debò, curt, però contundent
El post és molt bo, saps? Però no t'he dit que espero que estiguis bé. La dinàmica del gronxador pot ser molt esgotadora.
ara ??? ... no !!! ... ja ha passat !!! ... salut
Jajajaja, coi la Zel se n'acaba d'adonar de lo prolifica que ets amb l'escriptura de post, com si la resta no ho sabessim, jejejejejejejeje.
Nineta dolçaaaaa, va, res de tornar a caure en el mateix eh, tiaaaa, tu i jo hem de sortir de farra, pillar un petardazo (si ja ho seeeeee que no beus) i veuries tu si la cosa milloraba, va vinga,quant quedem?' :-)
Besitussssssssssssssss
PD: Jo m'he de renovar el DNI el mes que ve...te l'han fet d'aquets electrònics ja o encara no???, a mi me'l faràn per 10 anys oi??, ara en tinc 32
Zel, ja tornaré a la normalitat, tranquil.la. Demà. O demà passat. Però és que aquests dies... buf! M'ho assegures, que si m'hi acostumo ja no marejarà?
Gràcies Tirai, pels dos missatges. Estic molt bé, de veritat. Potser massa bé i tot.
El millor de tot, mossèn, és que l'ara ja ha passat, però la sensació queda.
Jo Mateixa, que no he caigut pas, dona! No sé de quin tipus m'han fet el dni. No el tindré fins a mitjans de febrer, i al que me'l va fer qualsevol li pregunta res... Ma mare té el nom al dni en català (se'l va canviar), però jo el conservo en castellà (el de ma mare). Li vaig preguntar com havia de fer per canviar-lo i... Després vaig veure que parlava amb els companys en castellà i vaig entendre (o no) per què havia estat tan borde. Després d'això, qualsevol li pregunta res... I sí, quan tens els 30 ja te'l fan per 10 anys.
El gronxador tard o d'hora s'atura. Ningú se'n salva. Però de vegades s'atura. El problema és que té diferents posicions en les que es pot aturar, i no sempre es fa en la millor. De totes maneres, suposo que el pitjor que pot passar, és que en caiguis. Per si de cas, agafa't fort.
Es pot caure d'un gronxador virtual?
Publica un comentari a l'entrada