Eren poc més de les set del matí. Anava jo per la ciutat, amb la motxila del gimnàs a l'esquena, i gairebé no m'hi veia de son. I de cop...
... què és això?
Un bitllet de 20 euros. Tot ben plegadet. I, per què no dir-ho, ben humit d'haver passat la nit al terra.
Automàticament penso que, si no hagués vingut al matí, no hagués trobat els 20 euros. "A quien madruga, Dios le ayuda?" No sé si m'ajuda, però en aquest cas, estic segura que, essent allà on era el bitllet, una estoneta més tard ja no hi hagués sigut. De fet, aquest matí, a les 7 i poc ja no hi era :-)
Serà cert allò del tortell de reis, de que qui troba la fava serà un ser afortunat?
En qualsevol cas, són diners trobats. Diners que no m'esperava. I, aquest tipus de diners, els que es troben, no van al mateix pot. Van al pot dels desitjos. O dels capricis. Aquests diners no són ni per estalviar ni per usar-los en les petites compres de cada dia. Són un extra. Un extra, en aquest cas trobat pel carrer. I, com a extra, s'han de gastar en una cosa que faci il.lusió.
Perquè trobar diners, perquè sí, no faria il.lusió. Jo sóc estalviadora. Molt estalviadora, diria la gent. Però què? Si avui hagués agafat el bitllet de 20 i l'hagués posat amb els altres, no em recordaria més del dia que el vaig trobar pel carrer. Que sí, que m'estalviaria haver d'agafar la tarjeta algun cop que anés a posar gasolina. O no haver d'anar a rebuscar en algun calaix per pagar a la Renfe. O...
Però jo no sóc així. Els diners que trobo els inverteixo en algun caprici. I, en aquest cas, ja sé què en faré. Un dia d'aquesta setmana aniré a l'fnac, que fa molt que no m'hi passo, i es convertiran en un parell de llibres. Un parell de llibres per mi. Un caprici. I, quan vegi aquells llibres, em recordaré del dia que em vaig trobar 20 euros pel carrer :-)
Ah, i també em recordaré del dia que vaig aconseguir fer un cop i mig la distància en menys de mitja hora! Ah, i a sobre augmentant la dificultat!
dilluns, 14 de gener del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
8 comentaris:
Quina alegria dona quan trobes un diner que ja no comptaves.
Una abraçada
D'això se'n diu començar el dia bé! :)
Ostres, jo m'aixeco mooolt d'hora cada matí i no m'he trobat mai ni una trista moneda de cèntim!!! jolin...
Trobo genial el que has decidit, trobar-se diners és quelcom sorpresa, un regal de qui sap qui... i com a regal, s'ha d'utilitzar per comprar alguna cosa que tingui un valor especial i que et serveixi per recordar aquell matí que vas trobar un bitllet humit al terra! Jo hagués fet el mateix!!
Jo sempre trobava pessetes. literalment, pessetes, monedes d'una pesseta (i sempre sempre és un dir... vull dir que quan trobava diners, eren monedes d'una pesseta...)
I felicitats per haver assolit la distància!!!!
Sí, sé, és una manera genial per començar el dia i està claríssim, això es gasta amb capricis!
:-)
No sabria què contestar-vos :-)
Mmmm... Ara toca un post... Bé, un post. I ens tornarem a veure el dijous. Així que: fins dijous!!!
Com a curiositat, et diré que la dita aquesta que poses en castellà, es pot dir com 'qui matina fa farina'. És una dita que m'agrada.
A banda d'això, et diré que mai havia sentit que el que troba la fava del tortell serà afortunat. I sobretot, que no se m'acut millor manera de gastar 20 euros trobats. Ja en voldria jo de calerons de sobres per anar a comprar llibres...
Ui... En català a mi no m'agrada massa. Què vol dir, que fa farina? Que es troba 20 euros per comprar blat? :-P
Això de la fava surt a dintre del vers del tortell. O és que a casa teva no hi ha un vers a dintre del tortell?
Si la fava tu hi has trobat
paga el tortell sens recança
i no perdis l'esperança
seràs un ser afortunat.
I si t'hi surt la figureta
no et quedarà més remei
que ser coronat com a Rei
d'aquesta festa distreta.
Tradició, sana alegria;
formen en la taula anell,
i mengem tan bon tortell
en pau i franca harmonia.
Publica un comentari a l'entrada