Sóc al cantó del llit. A fora veig com passa una dona a qui van fer el mateix que a ma mare, uns dies més tard. Va tan tranquil.la, pel passadís, com si no li haguessin fet res. Saluda, somriu, i fa algun comentari de com n'està de bé.
Ma mare és al llit i sé que l'està odiant profundament. Jo també l'odio. Li diria Mercè, tot i que sé que no s'ho diu. Però com si s'ho digués. I em pregunto si totes les persones així són dones. Prefereixo no pensar la resposta.
Ma mare és al llit. I penso en fa una hora.
Fa una hora he entrat amb un somriure d'orella a orella, i li he dit:
- Va, vinga, anem a donar un volt!
Abans de marxar, mitja horeta abans, li havia dit que la portaria a donar un volt petit. Ja feia més bona cara.
Però no em contesta. No pot. Li veig les llàgrimes als ulls, i és incapaç de parlar.
Ha vingut el metge.
Repòs absolut, ha dit.
dimarts, 29 de juliol del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
9 comentaris:
Ostres :-( Apa, molts ànims! I si toca repòs absolut, doncs, toca repòs absolut. Tranquil·la, tot anirà bé! :-) (Quin embolic de smiles)
Una cosa ben sabuda és que amb optimisme les malalties guareixen millor. Una cosa no tan sabuda és que fa uns anys es va fer un estudi que, en teoria, demostrava que aquells malalts que havien tingut persones pensant (o resant) en elles també és guarien més aviat. Així que mira de donar tot l'optimisme i la companyia que puguis i confia en que tot anirà bé, que de ben segur serà així.
Molts ànims.
Que tingueu tota la sort del món i ella es recuperi aviat.
Si això que diu en carquinyol és veritat, jo hi pensaré molt!!! Una abraçada per a les dues.
Bonica, que s'ho prengui amb molta calma, que no es vulgui fer la valenta, si el metge ha dir repos absolut que l'hi faci cas.
Anima-la cuca i animet molt tu, petonets dolcets per totes dues!!!!
Jo m'afegeixo a les bones vibracions. Sí, esperança i amor...la qual cosa no ens treu el patir. Jo de vegades em miro la meva mare, que té una energia de ca l'ample, i penso com ho portaré si la veig malalta...no ho sé...però sé que m'ho passaré molt malament.
Petons, per tu i per ella. Cuida't!
Quan veus que la cosa s'allarga, sense motiu aparent, sempre és motiu de neguit. Però tant sols són problemes del post-operatori, no? Esperem que no sigui res, ànims.
Moltes gràcies a tots. Avui li tornen a fer proves. Esperem que surtin bé.
Doncs a veure si de les proves se'n pot treure quelcom de positiu que ajudi a anar millorant. Una abraçada.
Gràcies, gripaublau. Ja li han trobat el què. Ara, a recuperar-se d'això i a veure si d'aquí a una setmana ja és a casa...
Publica un comentari a l'entrada