Necessito conèixer gent. Això em diu la gent del meu voltant. Amb la vida que faig, no en conec gaire, de gent. Però és que jo també ho veig.
I no precisament la gent que et trobes en el dia a dia. Les infermeres ja em coneixen. El metge, també. La cambrera del bar que està més a prop de l'hospital, també. I el porter de l'hospital, també. Amb aquest tinc un problema, perquè em sona la cara, però no sé si és de veure-la cada dia o si és que ja em sonava d'abans. I com que em saluda quan entro i surto... És clar que jo ho vaig fer primer.
Tinc ganes de que arribi el setembre, a veure si trobo plaça en algun curs. Ara me'ls mirava. És una pena, perquè... perquè en volia fer dos i són incompatibles. És clar, si jo vull fer dos cursos... segur que són tots dos el mateix dia, faltaria més!
Tinc un mes i mig per decidir-me. A la majoria de cursos no m'hi puc apuntar fins al 15 de setembre. I llavors...
En tinc un parell de marcats. En un dels dos trobaré plaça, no? Això espero! I sinó, n'hi ha uns quants més que no m'importaria fer. M'apuntaré a un. Si pot ser, un dels preferits. I sinó... doncs un altre.
No sé qui em trobaré. Però sortiré. I coneixeré gent. Encara que sigui gent que no em vagi ni em vingui. Encara que hagi de fer un esforç molt gran per començar a parlar. Però veure cada dia la mateixa gent, dia rere dia, cansa. I així... així podré trencar una mica. Una miqueta de res.
Un dia a la setmana. Fent una cosa que m'agradi (o això espero!)
dimecres, 30 de juliol del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
8 comentaris:
ai conèixer gent... sembla mentida que en una societat cada vegada més connectada i amb més mitjans de comunicació sigui cada vegada més difícil conèixer gent, bé... conèixer conèixer de debò... serà que amb tantes presses no tenim temps per conèixer a una persona de debò ?
Doncs ben fet! Serà fantàstic per obrir-te i veure noves cares, trencar la rutina i alhora passar-ho bé. Jo aquest juliol en vaig fer un, només un dia a la setmana, i cada vegada que hi anava m'ho passava bé... Em sembla que al setembre hi torno! (si puc).
Ai, quanta raó tens, Carquinyol! El meu problema sempre ha sigut el mateix: la timidesa. Jo només conec gent que he conegut a classe o treballant. I, és clar, això és relativament poca gent. I bé, també he conegut gent a través d'internet. Però bé... mai està de més conèixer gent (que saps que no està a més d'una hora de camí! És que la gent d'internet sol ser tota de Barcelona...) Això em recorda que tinc una visita pendent a la Catalunya central. Però ara és una mica complicat (hola!!! Tu has vingut dos cops, ja vindré jo algun dia!)
Exacte, Laia, d'això es tracta! Tot i que tinc el pressentiment que tu al setembre coneixeràs a molta gent nova :-P
Doncs és una molt bona manera de conèixer gent, i si a més, aprens alguna cosa que t'agrada, ja és de conya. No ens diràs quins són els cursos que t'interessen?
Jo ja tinc ganes que sigui el setembre (bé, l'octubre) per recomençar les meves classes de ioga i per alguna altra cosa que caurà. Clar que, per tema d'horaris, la gent que hi conec no solen tenir precisament la meva edat, però mola ser de les meves joves i que, de vegades, et vulguin fer de tiets i tietes :p
Per cert, Hola! ;-)
Ai, XeXu, és que ja ho he dit algun cop, els cursos que vull fer. I no vull patir paranoies el primer dia, de si algú se'm mira, pensar que es pensen que sóc jo...
Exacte, Tirai! Això volia dir! Jo també tinc ganes que torni a venir setembre (per saber si tinc plaça) o octubre (per començar). És clar que jo ho faré als vespres. Però, tot i així, ja veurem si no em trobo essent la més jove... o la més iaia!
Ei, que bé! Jo aquest any ho he fet i m'ha anat molt bé, l'any que bé penso tornar-hi, encara no sé on ni quan ni com però segur que faré alguna cosa. Si puc n'hi ha alguna de les d'aquest any que la repetiré.
Jeje, gripaublau, en tinc moltes ganes! Començaré només amb un, tot i que ma mare ja m'ha dit que m'apuntés a un parell. De moment, un. Després ja veurem.
Avui, en una de les revistes que li han portat a ma mare, llegia. Deia que hi ha dos tipus d'avorriment: l'avorriment passiu, que és aquell que no saps què fer i et poses davant la tele a perdre el temps, i l'avorriment actiu, que es produeix quan fas coses, però sempre fas les mateixes coses, amb la mateixa gent, i sempre vas als mateixos llocs.
Jo crec que tinc avorriment actiu i que l'he de tractar d'alguna manera :-P
Publica un comentari a l'entrada