Estic neguitosa.
No, neguitosa no és la paraula.
La paraula tampoc és trista. No, no estic trista.
I tampoc és enfadada.
Tinc una cosa a dintre que he de treure.
Fa un parell de dies que busco per la tele alguna peli que em faci plorar.
Però no en trobo cap. Cap ni una.
Sé que això que tinc a dintre sortirà. Però per sortir necessito la meva peli. La peli i plorar perquè algú representa un paper on sembla que són feliços.
Per què no hi ha una refotuda peli que em faci plorar a la tele?
Sé que puc fer un munt de coses. I ho he intentat.
Però només hi ha una solució: una peli.
En moments com aquest em penedeixo de no tenir pelis en vídeo o en dvd...
I seguiré així com a mínim fins demà. Avui no fan res de bo.
Vull una peli!
dilluns, 28 de juliol del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
11 comentaris:
prova amb emule, bittorrent, ares...
i especifica una mica més!! Plorar però de què? Perquè hi ha cada peli per aquests món de Déu que et fa plorar un fotiment tot i que no estava feta per això ;)
Com diu en Carquinyol, Internet té grans possibilitats!
Però... i una teràpia completament contrària? per què no una comèdia bona, una que et faci riure molt i distreure't?
Un petonet i... un somriure :D
Però si no és per la tele, llavors ja no té gràcia...
Vull dir, que la gràcia és que la facin per la tele, i jo la vegi.
No ho sé. Els tres mosqueters, per exemple, seria perfecta :-) Però vaja, per peli que fa plorar, ja et pots imaginar de què va. I mira que jo no sóc de mirar aquest tipus de pelis... excepte quan necessito plorar!
Ai, Laia, te m'has avançat! :-P
Però internet... no la podré pas veure aquesta nit!
Tampoc fan comèdies bones. Si en fessin alguna, em quedaria a mirar-la. Tot i que el que necessito és plorar.
Buf, per què sóc tan complicada?
Potser és una solució una mica arcaica, però i una visita a un videoclub? Encara en queden? Vas allà i en tries un parell de les més lacrimògenes que tinguin.
El videoclub més proper el tinc a 8 Km de casa. Passo d'anar-hi en plena nit...
Prova de posar una estona Tele 5... o t'indignes o plores...
Llum! Tu també saps riure't de tu mateixa! ;-) Pel·lis que fan plorar? A mi, només em fa plorar la Supernanny. Sóc així de rara :p
Al final vaig tancar l'ordenador i vaig acabar davant la tele mirant Ice Age 2. Plorar, el que es diu plorar, no ho vaig fer. Però el que és fotre'm mig Haagen-Dazs... Estic fatal, ho sé! Però no havia sopat, així que... el meu estòmac em matarà!
Carquinyol, tele 5? Què és, això? No sé ni com posar-la!
Ai, Tirai! Sé riure'm de mi mateixa? Potser sí, però a vegades necessites plorar! La Supernanny? No l'he vist mai, potser hauria de provar-ho...
Doncs jo sí que tinc unes quantes pel·lícules que em poden servir si un dia tinc necessitat de plorar, però el que no tinc és tele :-)
I no tens res per llegir que et pugui fer el servei? Amb l'últim llibre que he llegit he plorat força.
Sí que tinc llibres que em fan plorar, gripaublau. Però... no ho sé, les pel.lícules són més efectives. Jo què sé.
Publica un comentari a l'entrada