A més, anant així visc moltes coses que en un taxi no hagués viscut. O sí?
És clar que, amb el cansament que porto a sobre...
Aquesta nit em pensava que m'havia tornat majara. Per si de cas, havia posat tres despertadors: la radio, el despertador normal (tots dos van deu minuts avançats) i el mòbil (a l'hora que toca). Cap a un quart de dues de la nit, m'he despertat de cop. Ahir em va costar molt de dormir i vaig mirar 50 cops que portés les coses imprescindibles. És que sempre faig la maleta a última hora...
Tenia tots els despertadors posats a 2/4 d'una hora. Així que he mirat l'hora, he vist que eren les 7:15 i m'he dit que perfecte. Podia dormir fins a les 7:30. M'he aixecat de cop. Les 7:30?
A les 7:30 jo havia de fer estona que havia d'haver sortit de casa! De fet, a les 7:30 estava entrant per la porta d'embarcament.
Llavors he vist l'hora: 1:20. Normal, com que sense ulleres no m'hi veig gaire... Però, jo he somiat que he sentit el mòbil? Tota la resta de la nit m'he anat despertant, pensant que estava majara.
Majara? Abans de les sis del matí he agafat el mòbil. I què tenia? Un missatge de la 1:05. Desitjant-me que em vagi bé. No he contestat. A qui se li acudeix enviar un sms a aquestes hores sabent que surto de casa abans de les 6 del matí? I comptant que feia temps que no en sabia res...
dijous, 24 de juliol del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Hahaha Ja n'he passat alguna de nits com aquesta! T'ho passes ben malament! ;-)
Ja veus! I quan finalment sona el despertador, estàs morta!
Hi estic d'acord... a la una no és hora d'enviar SMS! Buff... em recorda als que es posen a estudiar l'últim dia i a les tres de la matinada et fan una perduda, per tocar el que no sona.
La nit abans d'un viatge acostuma a ser difícil dormir. I això del mòbil em sembla que no és tan estrany, a mi una vegada també em va passar, vaig somiar que rebia un missatge i al matí el tenia allà, rebut a les tantes de la matinada.
Laia, algú em podria dir que tancant el mòbil ja no hi ha problema. Però com que havia de fer de despertador... A mi això dels exàmens no m'ha passat mai. Com que a la meva època d'estudiant no hi havia mòbils... (ara, de cop, m'he sentit molt iaia!)
Sí, gripaublau, sol passar que costa de dormir, però és que si a sobre no et deixen! Mai tinc el mòbil amb mi a la nit, perquè no passin coses d'aquestes. Però ja veus! Passen igualment!
Publica un comentari a l'entrada