M'ha costat uns cinc minuts de nervis i d'ara què faig anar a rebuscar a la carpeta d'spam, on, efectivament, hi havia el mail amb el bonic codi...
Encara no tinc hotel. Però patiré. Per què m'he recordat de Brasil, del dia que vaig arribar (un diumenge, com aquí arribaré) i no hi havia ningú que parlés anglès? Per sort, entenc el gallec, i vaig descobrir que el portuguès també força...
Tot i que, com avui deia, no vull anar a fer fotos com una condemnada. No vull visitar allò que tothom visita, perquè toca. No, no vull. Vull fer el que m'ha agradat sempre. Passejar, sense rumb, i veure les coses que hi ha a on em porti el destí. Potser em perdré les coses que veu tothom, però també veuré moltes coses que veu poca gent. Ah! I el que digui la gent sobre el que he fet no m'importa.
Però hi ha 3 coses que vull fer. 3 coses senzilles, que, tot i passar-hi poc temps, sé que acabaré fent.
1.
Tota la que em pugui arribar a menjar en els pocs dies que seré allà!!!
2. Una llibreria. Llibres d'allà, però no guies de viatge ni llibres de com n'és de maco tot allò. No. Una llibreria normal, com les que hi entra la gent que hi viu. Entrar, xafardejar, veure què hi ha. I... comprar! He dit que ara estic llegint un llibre que em vaig comprar a l'altra banda de l'Atlàntic? A veure què trobo! Aquest cop em sembla que no entraré en una biblioteca, com vaig fer allà, però no prometo res :-P
3.
Imatge gentilesa de la 
8 comentaris:
Que bé que bé!!!!!
Mmmm quan jo vaig anar a Itàlia vaig menjar la meva primera pizza gegant :-O I jo era més petita i per tant amb un estómac en proporció! però estava... nyammm!! I de pasta no en menjaràs????? Tallarines, espaguetis... aix, és que a mi la pasta m'encanta!
El 3r punt se m'escapa... Què vols fer?
No puc veure el youtube des d'aquest ordinador, per tant, també em quedo igual amb el 3r punt!
Però m'esteu fent venir gana! entre pasta i pizza aposto per la pasta. Tot i que fa un parell de mesos vaig menjar-me una pizza amb nous boníssima! I gelats! A Itàlia, també, has de menjar gelats!
I passejar per les llibreries sempre, a qualsevol lloc on vagis!
Sí, Laia, pasta també. Però la reina, la pizza. Que ja fa molt de temps que sento algú parlant de pizza i... que m'he de menjar totes les que pugui!!! Apa! I pasta també! Segur que torno amb la maleta plena de pasta :-P
El tercer punt... Tirai, és la cançó que començava els dibuixos d'en Marco. Està agafat una mica amb pinces, però bueno... És que, tot i no haver-los vist mai, algú em va dir una cosa, i ja em veus a mi cantant "en un pueblo italiano..." :-P
Gelats? Pasta, pizza? Voleu que torni feta una piloteta, rodant des d'Itàlia? :-P
Sí, les llibreries tenen un encant especial i pots veure molt sobre el poble que visites en una llibreria! i el llibre que estic llegint ara, és genial! Sempre trobes joies!!!
Em sembla magnífic, el que vas a fer és el teu viatge, no un viatge estàndard. Pizza, pasta... sí, a mi també m'esteu obrint la gana, però la gana de viatjar (dels Apeninos als Andes estaria força bé com a viatge, no?).
Bon viatge, Llum!
Gràcies, gripaublau. Ara, li pots repetir això al meu pare? És que a mi m'ignora, i això que ell s'ha passat mitja hora fotent-me bronca, de tal manera que no he pogut dir res. I no he dit res. I ara m'ignora, com si no existís. I tot perquè he reservat l'hotel jo sola, sense demanar-ho a cap agència de viatges (no ho he fet mai, de demanar a una agència de viatges!) i resulta que això no està ben fet. Buf... volia callar i ja he parlat. Però bé, ara mateix et regalaria el meu viatge, se me n'han passat totes les ganes :-(
Gràcies, Clara, però et dic el mateix que a en gripaublau: se m'han passat totes les ganes de marxar :-(
Entenc que en perdis les ganes. Però, sincerament, si és una cosa que tu volies fer, no deixis que et tallin encara més les ales. Vés-te'n i gaudeix tan com puguis, que el rebec se li passarà com als nens petits.
Si et serveix d'alguna cosa, la darrera vegada que vaig reservar hotel (de fet l'única vegada que he reservat hotel jo) ho vaig fer buscant jo mateix, sense agències ni res, i el resultat va ser magnífic. Estic segur que per tu serà igual. Bon viatge.
Gràcies, gripaublau.
De fet, jo sempre faig les coses jo soleta i sempre me n'he acabat sortint. No entenc per què aquesta falta de confiança, ara...
Segur que el viatge serà fantàstic, però és que el meu pare sempre fa el mateix. Sembla que si no espatlla la il.lusió de la gent, no està content...
Publica un comentari a l'entrada