Ve d'aquí.
Ara he de tornar a parlar. Vinga, que ho estava fent molt bé. Tornem-hi.
Per què em mires? Sí, ja ho sé, estic aquí dalt, parlant. I la gent ha vingut a escoltar-me, o això sembla.
No, què hi fas, aquí? Per què no ets lluny? Per què no t'esperes a fora? Per què? Per què has vingut?
Eh... doncs... continuo parlant...
Coi, ja suo!
I per què tartamudejo?
No, jo no volia ningú conegut.
Em mira i somriu. Em dóna ànims. No, no pot ser. No, no vull! Que no!
Ai, i per què tartamudejo? Tan bé que havia començat! I no faig més que queixar-me.
La única manera de recuperar la confiança és que desaparegui i que torni a trobar-me entre desconeguts. I que deixi de mirar!
Ostres, ara tartamudeja. S'ha posat vermell. Ho passa malament.
Què m'he perdut? Què ha passat?
Vinga, que abans ho feies molt bé! Va, que jo t'animo! Ho faràs molt bé, segur!
I si... i si... i si és culpa meva?
És que a vegades sóc idiota! Quan parlava amb seguretat, pensava que no era qui deia ser. I ara... Ara que tartamudeja em sap greu que tartamudegi.
Torna a ser tu! Torna-hi! Què he de fer perquè tornis a confiar en tu mateix? Ai! Voldria tirar enrere en el temps. I no haver-te dit res.
No, però segur que no és per mi. I si això de la llum l'ha posat nerviós?
Vinga, que ja queda poc. Jo t'animo! Vinga, que jo em quedo aquí per donar-te suport moral!
dijous, 19 de juny del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
4 comentaris:
Oh! Pobre! A mi també em passaria. Davant de desconeguts encara me'n mig sortiria, però davant de coneguts. I ella, clar li vol donar suport moral! Que maca! Però com s'equivoca quedant-se! M'ha agradat, sí, m'ha agradat el relat!
Hahaha ostres... que contradictori! Un donant suport moral i l'altre que vol que marxi... que bo que bo!
A veure si en fas més, d'històries inventades! :D
És molt humà, això, crec que ens passa a tots alguna vegada, volem el millor però a l'hora de buscar-ho fem ens posem dificultats amb la més bona de les voluntats. Pobres, tots dos patint... que complicats que som, de vegades.
Tirai, cal que digui que jo igual, amb això dels desconeguts i coneguts? I sí, la cosa anava per aquí: a vegades fem coses volent fer-les bé i resulta que, per voler-les fer bé, les estem espatllant d'alguna manera.
Ai, Laia, doncs sí. El mateix que li deia a la Tirai.
Sí, gripaublau, que complicats que som! Perquè, com li deia a la Tirai en una altra part, jo sóc una mica tots dos (sinó, no crec que ho hagués pogut escriure)
Publica un comentari a l'entrada