diumenge, 15 de juny del 2008

Què me n'emporto?

M'acabo d'adonar (per enèssima vegada) que el món és un mocador. Tu coneixes algú per una banda, i algú per una altra. A la primera persona la coneixes des de molt petita, al cantó de casa. A la segona, l'has conegut més tard, i viu lluny. I, de cop, t'adones que aquestes persones són amigues de tota la vida i tu no ho sabies. Me n'emporto un somriure.

I me n'emporto un braçalet. El regal que m'ha fet un nen molt maco. Perquè sí. Perquè fem veure que ens barallem, però en realitat ens ho passem molt bé. I ell és així: agafa i em regala un braçalet.

I me n'emporto un malentès. Una xorrada. Però una xorrada d'aquelles que dius que no vols dir una cosa, però com que dius que no ho vols dir, encara t'insisteixen més. I, com més insisteixen, menys ganes tens de dir el què. I, com menys ganes tens de dir el què, més ganes tenen de treure-te'l.

I, és clar, llavors les criatures (sí, eren criatures) s'inventen històries. I, com que s'inventen històries, la cosa se'n va de mare i... i li diuen el que no li han de dir a algú. I veig la cara de decepció en aquest algú. I somric, però tampoc dic el què. Perquè els nens ja han decidit el què, i tampoc acceptaran que digui que no. Però he vist la cara de decepció, i em queda aquest moment. Ja desfaré el malentès, no hi ha pressa.

Però, sobretot, em queda un moment amb la Nineta. Una tarda, més ben dit. "Et distreu", em deien. I és que no és gaire senzill fer el que havia de fer amb una nena asseguda a la falda reclament la meva atenció. Però ella mirava, i aprenia. M'encanta quan es fixa en les coses i aprèn. Només li vaig ensenyar una petita cosa i... i la va aprendre tan ràpid!

I els nens, intentant-me treure les coses. Jeje, no parlaré. No, no parlaré :-D

6 comentaris:

Unknown ha dit...

Oh! I ens deixaràs amb la incògnita del què? Els nens són genials, sobretot, sinó són teus! :p

Llum ha dit...

Quina incògnita, Tirai?

Als nens sí que els he deixat amb la incòngita :-) Però aquí... què és el que no he explicat? :-P

Laia ha dit...

Mala feina això de deixar un nen amb la intriga... Si més no, jo era tan insistent! NO parava! Em sembla que els tindràs insistint durant uns dies!!

Aiii... però t'agrada deixar-los així? Jo confesso que sí... també ho faig de vegades!! Com canvien les coses...

Llum ha dit...

Jaja, sí! Sobretot deixant-los amb la intriga que els he deixat :-P És tan divertit veure'ls dir coses, esperant a veure si t'enganxen, i tu veure que estan tan lluny de la realitat :-D

Anònim ha dit...

Doncs si has passat una bona tarda trobo que està bé, no? També cal distreure's de tant en tant, encara que costi una mica més fer alguna cosa que s'ha de fer. Per què sempre hem de mirar les coses d'una manera tan "productivista"? No, no cal que contestis, és una pregunta retòrica. Fins i tot quan faig comentaris parlo amb mi mateix :-s

Llum ha dit...

Una bona tarda? Què va! Uns bons dos dies :-D

Jo, tot el que en vaig treure, va ser poc productivista. En vaig treure coses més palpables, coses que tenen un valor material. Però aquestes no les compto en el resum. Les importants són les que no costen diners (el braçalet era una manualitat del nen).