Estava a l'estació. Aquella estació on les vies passen uns metres per sobre la ciutat, i que tenen els dies comptats. Aquelles vies que tant m'agraden i que, en sóc conscient, als estrangers també els agraden. Una de les millors vistes de postal que existeixen és entrar de nit, venint del nord, a la ciutat, i trobar-te amb la catedral il.luminada.
Però diuen que les volen soterrar. Diuen que volen fer una super-mega estació de trens i autobusos per sota terra, que costarà una quantitat de diners que no em sé ni imaginar. Una estació que estarà al mateix lloc i que em portarà (a mi, i a moltíssima més gent) el mateix problema de sempre: on deixo el cotxe? Per què no fan una estació a Fornells, Riudellots, o al mateix Vilobí, i així s'estalvien els diners, la gent podrà trobar aparcament sense problemes i els diners els poden fer servir per una cosa realment necessària com ara... soterrar la MAT, per exemple?
Perquè la gent de la ciutat es queixa del tren, que fa molta fressa. Però... però la gent dels pobles ens queixem de l'estació. Jo vaig deixar el cotxe a tres quarts d'hora a peu (tres quarts d'anada, tres quarts de tornada), però l'alternativa era anar a Flaçà o a Caldes, i em queden força més lluny. I una estacioneta "a prop" de la ciutat? Es gastaran no sé quants milions en la nova estació, ja poden gastar-se uns pocs diners a arreglar una mica una de les estacionetes i que la gent que som de fora hi poguem anar...
Buf... No volia parlar de política, o infraestructures o... Però és que sembla que tinguin ganes de provocar. Just quan la gent començava a queixar-se de l'AVE per sota la Sagrada Família, van i proposen que passi gairebé per sota de Sant Fèlix. Si això no és provocar, ja em diran què és...
I, mentre sóc allà, agafo un llibre i espero el tren, preguntant-me quin retard portarà i amb quin retard arribarà a Barcelona (vaig agafar el metro, així que significa que portava un mínim d'un quart d'hora...)
De cop, un animaló s'enclasta al meu coll. Buf...
L'agafo. Però no l'esclafo ni res. Només el vull agafar, per veure què és. Me'l fico a la mà i descobreixo una marieta groga.
Somric. Una marieta groga! Se'n veuen poques, i menys al mig de la ciutat. I penso que, si l'estació estigués fora, hi hauria més possibilitats de trobar-ne a l'estació.
Me la poso a la mà i continuo llegint. I ella es passeja per la meva mà, una bona estoneta.
Fins que decideix que ja en té prou. Llavors arrenca el vol i se'n va cap a la ciutat.
dissabte, 28 de juny del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Se'n va cap a ciutat? Aquesta marieta groga ja sabia el que es feia?
Per cert, no vull ser aixafa guitarres, però segur que era una marieta?
Però és el més normal del món, no? Vull dir que, on ha d'aparèixer una marieta groga? Doncs, naturalment, allà on hi ha la llum groga :-)
Mmm... Tirai, aquí diu que poden ser grogues. I ja et dic jo que tenia les taquetes negres! No sé, jo sempre n'he dit marietes grogues.
Jaja! Sí, gripaublau, és el més normal del món! :-) A mi, les coses grogues, em posen de bon humor :-)
Publica un comentari a l'entrada