Premis blocaires a quatre mans (o a cinc, millor dit!)

Anem tard...

Sí, ja ho sé, però i què?

És culpa teva...

Culpa meva?

Sí, sempre parlant de tu, i no em deixes mai l'ordenador!

Ei, que l'ordenador és meu!

Sí, però el monopolitzes tot el dia. I perquè si dormissis amb ell encara et cauria a terra i l'espatllaries, perquè series capaç de dormir amb ell i tot!

D'acord, d'acord, però fem el post o què?

Què vol dir, "fem"?

Doncs això, fem.

No l'havia de fer jo, el post?

Tu? Però si el bloc és meu!

Però jo vaig rebre mig premi!

Sí, la Txell va dir coses molt maques. Però jo vaig rebre un premi que era per mi, i no per tu.

I si deixes de fer-te la xula?

Vale... El fem a mitges? La meitat cadascuna?

Doncs ja em diràs com divideixes cinc entre dues...

Ja trobarem la manera...

Doncs començo jo. Es tracta dels thinking blogger awards, que a aquestes alçades, i després de tant de temps, ja tothom sap de què van. I, a més, els faig quan ja no hi ha ningú que els faci, quan són ja passat. Però això és el meu blog, no? Així que faig el que vull! Vull donar aquest premi a una noia. Una noia que escriu d'una manera que sempre em fa pensar, i que sovint no sé què comentar-li, perquè el comentari, que ja li he fet més d'un cop, podria ser "aquest post el podria haver escrit jo", perquè jo, molt sovint, em sento igual que ella. Des que vaig començar a llegir el que escrivia, no he fet més que assentir, i dir que jo també, o que a mi em passa el mateix, o que jo penso el mateix, però seria incapaç de dir-ho d'aquesta forma. I, malgrat que la Maia m'insisteix a que no posi els noms dels blogs, i que ja està molt clar qui és cadascú, no li faré cas. Que la Maia i jo ens barallem de tant en tant, però... no arriba la sang al riu. I, està clar, aquesta blocaire no pot ser altra que la Tirai.

Em toca, em toca! Ara vaig jo! I com que jo no penso massa, només observo i em dedico a explicar el que veig, sobretot allò que em crida l'atenció, no puc fer res més que premiar a un blog. Un blog que m'ha ensenyat moltes coses. Coses que no sabia. I coses que passo en els informes que envio, faltaria més!!! Però, fora del que jo veig, m'ha ensenyat a comprendre una mica més com és aquest món, tan diferent del meu. Que qui és? Doncs en Dan, està clar!

El segon premi que dóno jo és per una noieta bastant jove, i que fa poc que he descobert. I el fet que digui que és bastant jove no és una cosa dolenta, al contrari. M'agraden els seus escrits raonats, que semblen escrits per una persona més gran, perquè són molt madurs. I em fa pensar. I tant, que em fa pensar! Em fa pensar en mi mateixa, quan era més joveneta. I hi veig una il.lusió que jo també tenia, i que s'encomana. Fa poc que l'he conegut, però amb un parell o tres de posts ja m'ha fet pensar moltíssim. Així que se'l mereix, sense cap mena de dubte. Aquesta noia no és cap altra que la Laia.

Em torna a tocar a mi! El següent premi el dono a un altre noi. N'envio molts informes... tot i que em sembla que a vegades les coses que hi ha allà no són del tot reals. Em sembla que dec enviar informes adulterats a casa, però tant em fa. Les imatges em fan gràcia, tot i que em sembla que no les acabo d'entendre del tot. I la Lluna m'ha d'explicar els jocs de paraules, però ja ho vaig entenent. Que qui és? Doncs en Zinc!

I l'últim premi el donem les dues a la vegada. Començo jo. Perquè em fa pensar, i molt. Perquè sovint escriu alguna cosa, i jo penso que estic en la mateixa situació, d'una manera que no sembla possible, o potser sí. I llavors se m'acudeixen comentaris llargs, llargs, per fer, però em controlo, perquè no tinc mesura, i perquè no es tracta d'anar fent comentaris més llargs que els posts!
I jo li vull donar el premi perquè un dia va explicar una història que em va agradar molt i que... bé, algun dia us explicaré alguna història semblant que em van explicar quan encara era a casa, al meu planeta. Però sobretot perquè m'ha donat un material molt bo per enviar en els informes. I és que això dels castells és una costum ben estranya! Està clar, aquest és en XeXu!

Bé, em sembla que està ben clar qui és qui en aquest post, i sinó... doncs és igual! Aquests premis els hem volgut donar entre les dues, i no sé si ens n'hem sortit massa, però ho hem intentat.

Només un petit comentari final, que em diu la Maia: que nosaltres gairebé mai ens barallem, eh! Només de tant en tant tenim una petita discusió. I sí, la Maia té raó, ens hem retrassat molt en els premis blocaires...