És possible que dijous rebés un mail amb una llista tan llarga de coses per fer, que tingués la sensació que no podria acabar-les a temps.
És possible que sí, que sigui capaç d'acabar-les.
És possible que estigui escrivint això un diumenge a la tarda, sola a casa, amb la radio amb un volum que faria queixar-se a mon pare, escrivint una frase cada cop que l'ordenador em deixa uns moments de descans perquè està pensant (i no aprofito per anar al lavabo o alguna cosa similar).
És possible que allò que crec que és impossible passi.
És possible que ahir, a part de viatjar per 3 continents, pensés que havia d'escriure un post titulat "tot és possible".
És possible que el meu cap deixi de pensar tonteries i es centri, com pensava que havia passat fa una setmana.
És possible que m'oblidi de coses impossibles i que no tenen cap sentit.
És possible que el passat no existeixi, o que com a mínim no importi. I potser, només potser, és possible que no sigui important, no per mi, sinó per la resta de gent. Al cap i a la fi, el passat només és passat, i si no he fet res mal fet, el que importa és l'ara i l'avui.
És possible que algun dia aconsegueixi no avergonyir-me del meu passat, de forma que no condicioni el meu present.
És possible que m'oblidi d'un dejà-vu que fa dies que tinc.
És possible que les coses impossibles es tornin possibles.
Tot és possible. O no. Però sense lluitar per allò que crec possible, no seria jo. I no em sentiria bé amb mi mateixa.
Però sense lluitar per allò que és impossible, tampoc. Malgrat que llavors em foti una gran nata.
Però sé que tot és possible. Fins i tot allò que crec impossible, encara que sembli una contradicció.
diumenge, 15 de juliol del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
9 comentaris:
Tot és possible, això segur, proposa't el que sigui que tens entre mans, i demostra't a tu mateixa que es pot, i no només que es pot, sinó que tu pots!
Gran post! Sí, senyora, massa per trobar un comentari a l'alçada. :-)
Tot, tot? I si vull tocar la Lluna d'un salt?
Va, no dic tonteries. La veritat és que creure's que pots fer una cosa ja és la meitat de camí per aconseguir-la. La meitat que sempre em costa més a mi. Però en fi... almenys amb la feina d'avui, i després de barallar-me no sé quanta estona per una xorrada de les grosses, suposo que acabaré de fer-ho tot a alguna hora o una altra.
Gràcies, Tirai, però, s'ha entès alguna cosa? :-)
És possible que no hagi entès re, però que m'hagi agradat molt?
(I tant que ho és!)
Ei, tu ets la Lluna, pots saltar el que vulguis i tocar-te si vols... hòstia, que malament ha sonat això... el que vull dir és que tens molt per oferir, i no em diguis que no, així que si t'ho proposes, arribaràs molt més lluny que la majoria. És possible? Si, és possible.
Home, Zinc, és que jo ja m'entenc :-) Però... segur que no s'enten res?
Sí que ha sonat malament, XeXu, sí... però és que jo també, poso uns exemples... Però intentarem fer-ho possible.
Si vols alguna cosa amb fermesa i n'estàs convençut ja ets a mig camí d'aconseguir-la. És un post amb molta força i optimisme, felicitats!
Et diré una cosa: tot és possible menys aprendre l'alemany en una setmana i fer-te entendre. Apa. Ja hi som. Allò que et proposis ho podràs assolir si lluites. Sempre. Senser defallir. Sense decaure. Sense cedir ni un milímetre. Tu ets més forta que ningú, si ho vols. O no? Jo crec que sí. Si has arribat a la Lluna, què et pot impedir nedar per l'hiperespai?
Gràcies, Laia, ho intentaré...
Yeral, crec que tens raó. Coneixes l'acudit dels Hotentotes? Jo no tinc ni punyetera idea d'alemany, però... algú que sap alemany va riure molt!
I apa, a nedar per l'hiperespai! :-)
Publica un comentari a l'entrada