Shhhhhhhhhhhh! No feu fressa... Avui torna a dormir a casa...
A les 8 ja ha volgut anar a dormir, que no s'aguantava dret (no m'estranya, pobre criatura!)
Hem mogut el llit perquè no toqui a la paret i no em desperti... Ma mare s'ha tornat boja, quan ha començat a dir que tenia por, que hi havia fantasmes, que ara volia el llum obert, ara tancat...
Però demà no em vindrà a despertar. Quan es desperti, jo ja seré al gimnàs.
Shhhhhhhhhhhh... no me'l desperteu...
diumenge, 29 de juliol del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
10 comentaris:
És clar, per molt pesat que sigui el crio, i per molt que doni la tabarra a primera hora, entre setmana a tu no et guanya! Quan et llevis li podries donar unes patadetes a la paret perquè aprengui pel proper cop.
Ei, demà si que em llevaré com tu, però no t'hi acostumis...
Que no és pesat, pobret! Bé, quan té el dia tonto, potser sí...
I no, entre setmana no em guanya. Demà, quan jo m'aixequi, ell dormirà com un angelet (vaja, com està fent ara).
I no, no penso donar patadetes a la paret. Pobret! Si, al cap i a la fi, és família meva, i jo amb els anys he après a no moure'm tant durant la nit, però de petita ja ho feia, això de passar dels caps als peus, i dels peus al cap unes quantes vegades durant la nit.
I ei, que sigui lleu demà. L'aixecar-se aviat i la resta. A veure si va tot molt bé!!! (Que segur que sí).
Fressa, quina gràcia. M'has fet pensar en quan vaig arribar a l'Autònoma. Si parlava de fressa no sabien què era... Vaig trigar un temps en saber que volien escoltar soroll, jeje. En fi, fes-li un petó de part meva, al petit, que veure dormir un nen és un dels petits grans plaers d'aquesta vida. Sobretot quan ja saps el que costa que ho faci ;-)
Mmmm.. Jo això de moure'm no ho he superat del tot... A l'estiu no puc parar quieta! Es com si els llençols cremessin i vaig fent la croqueta sovint :P
Espero que hagis pogut dormir i sobretot descansar!!!!!
Petonets bonica!!!!!!!
Jordi Jordi, jo sempre n'he dit fressa. Sóc incapaç de dir soroll. És que no em surt de dins. Al meu poble, soroll només ho diuen els pijos, els que volen fer veure que parlen molt bé, que són els millors, que no sé què. M'he acostumat a sentir soroll, però només de pensar a dir-ho jo, ja m'agafa urticària. I sovint ni hi penso, que la gent no entèn això de la fressa. Quan vaig anar a Barcelona, una noia em va dir: maduixa? Ai, aquell dia sí que vaig riure! Sobretot perquè jo no entenia d'on venien les maduixes, si jo només parlava de fressa!
Laia, em sembla que jo no arribo a tant com tu, però el nen... en fi, és per riure i tot!
Sí, Jo Mateixa. Avui he pogut dormir bé! :-) No sé si aquesta nit tornaré a tenir convidat.
Més que convidat...crec que ja s'ho han pres per norma no??, jejejeje, que et sigui lleu a tu també si s'escau el tema :-P
Avui no, però diu que vol venir divendres!!!
Apa doncs, ja t'ha fotut enlaire el fer el mandra el dissabte al mati al llitet :-S
Espero que no...
Publica un comentari a l'entrada