Em fa mal tot

Bé, tot, el que es diu tot, no em fa mal. Em fan mal les espatlles, si les moc. Em fa mal la cintura, pel cantó, si em moc una mica. I em fa mal algun múscul de les cames que no sabia que existia, però està a les cames (no, a les cuixes no, a les cames) per la part del davant.

I és que feia molt de temps que no caminava tant de tros amb el portàtil a l'esquena (el portàtil i unes quantes coses més...) En total, uns 10 quilos de pes a sobre.

De fet, tampoc vaig caminar tant: del cotxe a l'estació, un trosset per Barcelona (que em pensava que era menys, però són poc més de 3 quilòmetres), i tornar de l'estació al cotxe.

Tinc a la Maia aquí al cantó, fent saltets, i demanant que li deixi fer un post que fa un parell de dies que vol fer, el del thinking blogger award. Però s'haurà d'esperar a demà. O a demà passat... tot depèn de l'actualitat.

Avui he estat a punt de fer un altre post. Però al final m'he dit que era ser massa cabroneta fer-lo... Es tractava d'una història inventada, que tinc les categories una mica oblidades. Com que ahir l'important era que se'm va escapar el tren, però resulta que, no sé per què, tothom es va fixar en un petit detall del final, volia escriure una història inventada sobre que havia rebut un mail... però passo. Ara, aviso: no descarto fer-ho algun dia, amb algun altre tema. Si aviso ja no enganyo, no?

I res, que avui he comptat la distància que hi havia entre on vaig deixar el cotxe i l'estació. Bé, ho ha comptat el comptaquilòmetres del cotxe, que per això serveix. En total, 2 quilòmetres. El que em porta a unes quantes reflexions:

1. No sé, ni sabré mai, comptar distàncies. En sóc incapaç. Fa anys i panys que faig la mateixa distància a peu per Barcelona i jo estava convençuda que eren uns 2 quilòmetres, 2 quilòmetres i poc. Ara acabo de veure que són poc més de 3.

2. Ja s'ha de ser idiota per deixar el cotxe 2 quilòmetres lluny de l'estació quan falta un quart d'hora perquè surti el tren.

3. La ciutat és més gran del que em pensava. Jo sempre havia dit que era petita i que total, de punta a punta, 3 quilòmetres, no més (això lliga amb l'1, em sembla).

4. Vaig estar 14 minuts per arribar a l'estació. Esquivava gent, em vaig parar en algun semàfor i anava carregada fins a dalt. A més, no portava unes sabates gaire adequades per córrer, i anava amb texans. Si vaig poder fer els 2 quilòmetres en 14 minuts, què coi foto al gimnàs, que vaig més lenta, sense portar pes a sobre, i amb roba adequada?

5. Si el meu cos està acostumat a córrer bastanta estona més que un quart d'hora (tot i que amb menys intensitat), per què es va quedar fet pols ahir quan vaig arribar a l'estació? Quina mala entrenadora que sóc! Ja em val.

6. Per què, si estic acostumada a fer un número semblant de quilòmetres, ahir al vespre no m'aguantava dreta i avui em fa mal tot? Total: 2+3+2=7. Normalment en faig 6 cada dia, i dels 7 d'ahir, 5 van ser a peu... I, per què em fa mal tot, avui?

7. Amb la calor que feia, i després de córrer un quart d'hora, no negaré que estava bastant suada. I així vaig anar a Barcelona i vaig tornar. Demano perdó per qui m'hagués d'aguantar al seu costat. No m'estranya que el noi del llibre s'amagués rere el diari!