Hi ha dies que tinc un pessigolleig als dits. Ells volen escriure, volen sentir el teclat, però no tenen res a dir. Dies sense post, però ells tenen ganes d'escriure.
Ells es queden damunt del teclat, esperant que el meu cervell els doni les ordres precises per anar escrivint. Però el meu cervell no dóna cap ordre.
El meu cervell pensa que vol escriure, però tampoc sap sobre què, perquè tot li sembla dolent.
Llavors apareix la Maia i em demana si pot escriure l'últim informe que ha enviat, sobre els costums (o més aviat les converses) dels vestidors femenins dels gimnassos. I jo li dic que hauria d'anar a l'altre vestidor i passar un informe sobre les converses en els vestidors masculins, però em diu que esperarà a entrar-hi a que es converteixi.
També em ve al cap un post sobre "la puta regla i la mare que la va parir", però sé que estaria massa ple de paraules malsonants i passo. El resum seria: sóc burra i compto les coses. Fa dos mesos em vaig alegrar perquè en un viatge en el que m'he de passar més de 30 hores d'aeroports no em tocaria la loteria, i tenia una setmana i mitja de marge. I, cosa que no em passa gaire sovint: primer mes: 6 dies de retard (ai, ai, ai!) Segon mes: 5 dies de retard (bingo!) I paro, que em poso de mala llet.
Podria fer un post sobre la mandra que em fa anar demà a un casament, on conec a molt poca gent, a part de la núvia, i la part de gent que conec no em fa cap gràcia. A sobre, havia d'anar a parar a una taula de frikis i... m'han tret d'allà, per posar-me a una taula que... res, que encara em posaré de més mala llet.
I, tot i no voler dir res, déu n'hi do tot el que he dit. Ja no tinc pessigolleig als dits. Però sé que, serà publicar, i venir-me algun post al cap. Ja sol passar. Tot i que suposo que el post es quedarà al cap, al mail o a la llibreta, fins diumenge...
divendres, 13 de juliol del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
3 comentaris:
Buf! A mi, també, em passa això del pessigoleig (bonica paraula) als dits. De fet, avui era un dia sense post, però no me n'he sabut estar!
jaja quina gràcia, això de la loteria. És ben bé que no es pot planificar res... Ànims!
Ah! I això del casament no et queixis tant, que recordo un post on deies que et feia il·lusió anar-hi i tot. Ja veuràs com segur que t'ho passes bé. I, si més no, donarà per un post o dos :-)
És que a vegades se'm fa inevitable, Tirai!
Jordi Jordi, això de la loteria... el problema és que ja m'havia fet il.lusions, estava ben contenta i apa...
El casament... estic dubtant si fer-ne un post o no...
Publica un comentari a l'entrada