Només?

Ara fa uns tres mesos (una mica més) que vaig decidir que havia de tornar a recuperar la forma física que havia anat perdent, posant-me excuses a mi mateixa, per no continuar regularment.

El primer dia que em vaig posar a sobre d'una cinta, després de recuperar-me una mica durant la setmana santa, vaig córrer 3 quilòmetres. Sé que és poc, però feia un parell de setmanes que havia tornat a córrer.

Des de llavors he anat regularment a córrer a sobre la cinta. El principal comentari és que és avorrit. Sí, tinc les teles, però al matí només fan notícies, i no em distreuen massa. I, des que es va acabar el cole, a aquelles hores no fan dibuixos. I tinc la radio, però a mi, les radios, al matí, no m'han agradat mai. Així que m'avorreixo bastant. Em distrec mirant a la gent del meu cantó: gent que arriba quan jo ja estic corrent i se'n van quan encara corro. S'hi estan 5, 10, 15 minuts, no més. Però anar-los veient venir i marxar almenys em distreu una mica. Malauradament, a mida que va avançant el juliol, cada cop hi ha menys gent.

La idea és que jo vull anar avançant, però mica en mica. Tinc uns objectius marcats, però sé que són a llarg plaç. Perquè vaig molt en compte a no forçar massa la màquina.

Per començar, hi vaig abans d'anar a treballar, i per tant ha de ser una cosa que no em deixi feta caldo, perquè sinó no podria treballar... però, a més, no m'he de cansar excessivament, de forma que a l'endemà no estigui tan feta caldo que no hi vagi. És millor córrer 3 quilòmetres avui i 3 demà, que no pas forçar la màquina, córrer 4 quilòmetres avui, i demà no poder-me aixecar perquè estic massa cansada.

Però tampoc es tracta de no avançar. Tinc un compromís amb mi mateixa: si un dia corro, per exemple, 32 minuts, al dia següent he de córrer, com a mínim, 32 minuts. Si ahir vaig poder, avui també. Per aquesta raó mai avanço massa ràpid. Si ahir vaig córrer 32 minuts, per més bé que em senti avui, i per poc cansada que estigui, avui no correré més de 36 o 37 minuts, perquè llavors l'endemà no sé si seré capaç de córrer això, i la idea és avançar cada dia, o com a mínim, no retrocedir. Si tinc el compromís de no retrocedir, sé que aniré avançant, poquet a poquet, però mai retrocediré.

Actualment segueixo estant lluny del que és el meu objectiu, però m'hi acosto mica a mica. A pas de tortuga, sí, però m'hi acosto. Ara corro uns 45 minuts. La veritat és que abans, quan havia corregut, sempre ho havia fet en sessions de 30 minuts. Suposo que el cos deu tenir memòria, perquè arribar als 30 minuts no em va costar gens (o gairebé gens), però a partir d'aquí, cada cop que augmento el temps, ho noto. Sé que podria córrer bastant més, però es tracta de córrer, de forma que després no em passi la resta del dia tirada pels llocs perquè no m'aguanto dreta!

Sé que sempre he sigut molt lenta, i ja hi comptava. De moment, vaig augmentant el temps, però no augmento la velocitat, perquè el que vull fer primer és augmentar el temps, i llavors ja veurem com vaig augmentant la velocitat. Així que, en aquests tres quarts d'hora, corro entre cinc quilòmetres i mig i sis quilòmetres. Jo n'estic contenta, perquè és gairebé el doble que el que vaig fer aquell primer dia que vaig pujar a sobre la cinta, i perquè, està clar, trigo menys del doble de temps que m'hi vaig passar el primer dia. Sé que podria córrer molt més, però estic orgullosa del que he aconseguit en aquests tres mesos, perquè em conec, i perquè sé que mai he sigut ràpida, i perquè he millorat moltíssim (i més que espero millorar).

Per això, aquest matí, quan encara no havia sortit el Sol (o sí, però era molt aviat) i ma mare m'ha preguntat quant corria, jo li he dit tota orgullosa:

- Entre cinc quilòmetres i mig i sis.

I ella m'ha contestat ràpid. Molt ràpid. Li ha sortit de dintre. Una sola paraula:

- Només????????????????????