Deixant de banda coses com la del post anterior, aquesta setmana que avui s'acaba, he notat que he madurat, d'una forma o alguna altra (bé, d'una forma en concret).
No sabria com explicar-ho. Però em sento més gran, més madura, més... centrada.
Potser són imaginacions meves.
Potser ja sóc massa gran com per madurar, ja hauria d'haver madurat fa temps.
Potser només és un miratge i no he madurat en aquest sentit, i en un parell de dies torno a pensar coses que no hauria de pensar.
Potser estic massa cansada... no, no estic massa cansada. Ja fa uns quants dies que ho vaig notar.
La qüestió és que em sento bé amb la meva jo més madura.
La última frase abans que aquesta fa moooooolta por.
diumenge, 8 de juliol del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
3 comentaris:
Dona, no t'ha de fer por. Pitjor és tenir l'edat que gastem i ser una criatura mentalment parlant. Jo crec que s'ha de tenir el cap a lloc, i si això és ser madur, benvingut sigui. Això és diferent que comportar-se com una velleta de 80 anys, simplement és que ja no ets una cap de pardals com abans, sense ànim d'ofendre, però suposo que tots ho som o ho hem estat quan érem més joves.
No pateixis. A partir dels 20 anys ja ningú madura. Sols dissimulem millor.
XeXu, el que em sap greu és que, per la gent que m'envolta, jo mai he sigut una criatura. Era una nena petita i tothom em deia que era com una persona gran. No sé si ningú em classificaria com a cap de pardals en cap etapa de la meva vida. Però... ara estic contenta d'això que em fa sentir més gran. O més racional, suposo que hauria de dir.
Dan, 20 anys no és molt poc? 25 com a mínim, no?
Publica un comentari a l'entrada