En xino

Encara recordo al meu pare, plantat a davant meu, ara fa uns 17 o 18 anys:

- Tu tries: o fas el curset d'informàtica o et comprem un ordenador.

I què vaig contestar, jo? Doncs l'ordenador, és clar, que tenia 10 o 11 anys i havia fet un curset de mecanografia amb la màquina d'escriure que s'havia comprat el meu pare de segona mà per aprendre a escriure quan ell tenia 8 anys. Els meus companys de curset tenien les màquines d'escriure d'última generació, i la majoria tenien ja algun ordenador a casa. I jo anava amb aquella antiguitat de museu.

Aquell ordenador era poc més que una màquina d'escriure. De sistema operatiu, l'ms-dos, que s'havia d'arrencar amb un disquet. En aquella època hi havia ordenadors més nous, però a casa van pensar que amb aquell ja n'hi havia prou.

No recordo haver fet cap curs d'informàtica a la meva vida, a part del que em van ensenyar a la carrera (i no, no sóc informàtica). Però sempre m'ha agradat mirar coses, barallar-m'hi, saber com es fan les coses... La família, quan té algun problema informàtic, em sol trucar. Tots menys un, que truquen a una altra noia, que els ho acaba d'espatllar, i llavors em truquen a mi. "Jo? Si jo no he tocat res! Això li ha passat sol!" Si home, i què més!

D'informàtica en sé poc, i més perquè sóc autodidacta. El que passa és que tinc paciència, i, com diu una amiga meva, sé exprimir molt bé el google. I m'agrada jugar amb les coses, canviar les coses a mà. Sempre que es pugui fer alguna cosa amb la consola, jo la faig amb la consola, en comptes de fer servir els menús destinats a tal fi. Llavors, quan algú em pregunta pels menús, tinc problemes.

Encara recordo el dia que em vaig posar a fer una pàgina web i quan la vaig tenir feta, un noi, informàtic, no sé què em va dir, de no sé quin programa. I jo que li responc: "Ah, sí? No, és que jo he fet la web a mà, picant tot el codi." Es va quedar blanc: "Com, que has picat tota la pàgina a mà???" Doncs sí, què passa?

Algun dia, però, hauré de parlar dels meus programets, que fan un munt de coses. Quan m'avorreixo, em dedico a fer programets que em fan càlculs, o em posen bé dades per fer dibuixos, o... i això fa guanyar molt de temps, és clar!

Encara recordo el dia que el meu jefe em va dir (exigir?) que treballés en linux. "Linux? Però si jo no sé res de linux!" Em va explicar quatre coses (quatre i prou), i jo em vaig anar espavilant. Sé que, cada cop que tinc un problema en linux, tremolo. Per començar, perquè sé que no el sabré resoldre. I per continuar, perquè si em carrego alguna cosa de la configuració i després no puc treballar, no sé a qui recórrer perquè m'ajudi.

M'encanta treballar en linux. Sobretot, perquè la major part de les coses les faig des de la consola. Deu ser alguna cosa que m'ha quedat de quan era petita. A vegades algú em ve a preguntar per algun programa que també es pot fer servir en güindous. I jo dic la comanda directament, el que s'ha d'escriure. Em miren amb unes cares rares... sempre utilitzen els menús.

L'altre dia, un dels informàtics estava arreglant un ordenador proper a mi. És un noi jove, tot i que ja fa força temps que està treballant al mateix lloc que jo. I què se li acudeix? Doncs preguntar-me per una cosa que no sabia com fer... El pitjor de tot va ser que jo sí que sabia com es feia...

Però el linux em té la batalla guanyada. I em fa pànic. Avui m'he trobat amb un d'aquests problemes que tinc de tant en tant. M'he arremangat les mànigues (bé, ho hagués fet si hagués portat màniga llarga), he obert el firefox, i li he posat al google l'error que em donava. No sol fallar gairebé mai...

I... bingo! Algú altre havia escrit en un fòrum que tenia el mateix problema que jo. Així que he llegit la resposta. La resposta estava en anglès, però a mi m'ha semblat xino. O japonès. O coreà.

Al cap d'una estona de google he mig entès a què es referia. Una estona més tard, he vist que aquella solució no valia per mi. No he trobat cap més solució.

Dilluns, quan vagi a veure al jefe, li hauré de comentar. I em mirarà amb aquella cara de "i a mi què m'expliques, no sóc informàtic!" O m'ho arreglarà en dos segons i em mirarà amb aquella cara de "mira que era fàcil!"

Qui sap, potser el noi jovenet sap arreglar-ho... No, millor que no, que l'he vist espatllar moltes coses! Crec que assumiré el risc del jefe...