Ahir vaig sentir una cançó que feia temps que no sentia.
Però també vaig sentir una altra cosa. Una cosa que va quedar en stand-by, perquè havia d'acabar unes coses ja. Les he acabat fa deu minuts, i aprofito que he de canviar de feina. Aquesta tarda m'espera una tarda dura d'organització, però he de dinar sola i he aprofitat per tancar-me amb clau i buscar si allò que vaig pensar que potser era una coincidència ho era de debó.
I ho era, i tant que ho era! Sempre fa gràcia descobrir que algú va néixer el mateix dia, del mateix any que tu. És una espècie de lligam que t'uneix, una cosa que no té cap importància, però que fa gràcia.
Recordo la Berta, de Caldes de Malavella, que va anar a l'institut amb mi, i que havia nascut exactament el mateix dia que jo. Com la persona que ara acabo de veure que també.
Aquesta cançó em porta records. Records que no es corresponen a l'època de la cançó, sinó que són anteriors a la cançó. Recordo un cotxe, jo tenia 13 anys, i un home ens portava, a tres nois i a mi. Aquell dia vaig prendre una decisió, d'un comentari que vaig sentir, i que no sé qui el va fer. Vaig decidir que m'havia de mirar com anava allò, què era allò. I resulta que ara representa que sóc una experta en allò. Tothom em pregunta coses sobre allò, fins i tot els tres nois que anaven a darrere. Bé, fins i tot el que portava el cotxe.
Aquell dia, al cotxe, els nois cantaven una cançó. No era aquesta cançó, però tant li fa. Un temps més tard, aquesta mateixa cançó va aparèixer un dia que em van entrar uns fantasmes a l'habitació, mentre dormia. Com a mínim dos dels tres que anaven a darrere el cotxe estaven entre els fantasmes, i el que conduia ens havia de vigilar, o això representa.
El primer dia que vaig sentir "Els teus ulls glaucs", em vaig recordar de la cançó del cotxe. No sé per què. Però aquesta cançó va marxar d'època, i es va traslladar a l'any 91 o 92, i cada cop que la sento em recordo del cotxe i dels fantasmes.
Aquesta cançó sempre em va fer somriure, i ho seguirà fent. Pel cotxe, pel fantasma, i per les coincidències.
dimecres, 18 de juliol del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
8 comentaris:
A mi els Glaucs m'encanten, però amb 30 segons n'hi ha prou per deixar-me fet pols, per llençar...
Preciosa la cançó... No l'havia sentida mai!I em porta records personals molt dolços...
Doncs ja em sap greu, perdedor, jo no et volia deixar fet pols. A mi aquesta cançó em pot. I encara no sé per què em fa recordar el que em fa recordar. O sí, però potser no ho vull veure.
No l'havies sentit, mai, Laia? No és tan vella, la cançó... Té uns 12 anyets... Fa un temps sonava molt a la radio, però d'això ja en fa uns quants anys.
I ja està, el post s'acaba aquí? En vull més. Vull saber quines són les coincidències. Alguna cosa a veure amb en Bardagí? Quina cançó et va fer pensar en aquesta? Qui eren aquells nens? Qui eren els fantasmes? Per què et venien a veure? En quin tema ets experta? I tantes, tantes altres preguntes... No ens deixis així, va...!
D'acooooord! No faig més el tafaner, si no ho has explicat és per alguna cosa, però que sàpigues que em quedo amb les ganes.
De la cançó... què dir, és preciosa, m'encanta.
Vaja, impossible escoltar la caço, que això va com una tartana i ja veurem si puc enviar el comentari... A mi també em passa com al Xexu, que sóc moolt curiós. I és clar, amb tants interrogants oberts. Ho fas expressament, oi que sí? ;-)
Bé jo en tinc 16 jeje.. Igualment m'agraden moltiiissimes cançons d'abans més que les d'ara, inclosa aquesta a partir d'avui
osti nena! els teus ulls glaucs!
:)
a mi em va traslladar moltes vegades, però al llarg dels anys i dels discs de glaucs en tinc una llista per cada dia...
bonics, els teus records, però confosos ;) per nosaltres, és clar
XeXu, tu ets molt xafarder! Però dec estar perdent facultats explicatives, perquè jo em pensava que les coincidències estaven molt clares. Però potser és que ho vaig escriure jo. Però no, segueixo veient-ho molt clar :-)
La cançó en la que em va fer pensar aquesta no s'hi assembla massa, que diguem, però no sé per què m'hi va fer pensar. Com que no s'assemblen massa, em fa fins i tot vergonya dir quina era. Però era dels Lax'n'Busto. I estem parlant de finals del 91 (el cotxe) o principis del 92 (els fantasmes).
La resta de preguntes... està posat expressament així una mica sense entendre's. Són records antics, però que aquest cop he decidit guardar per mi.
Jordi Jordi, això dels interrogants... sí que ho vaig fer expressament. No podria explicar els meus records sense parlar d'un parell o tres de persones, i és la seva vida, no la meva vida. Ja ho he dit molts cops: jo explico la meva vida, sota la meva responsabilitat, però explicar la vida dels altres... Bé, crec que no hi tinc cap dret!
Laia, ja ho sé que en tens 16, ho posa el teu perfil :-) Mira, quan va passar tot això del cotxe i els fantasmes tu acabaves de néixer. I és que jo ja tinc una edat. Exactament la mateixa que la Berta de Caldes de Malavella. I exactament la mateixa que...
aina, sí, per mi no ho són pas, de confosos, els records. Però mira, el post va sortir així... I sí, els Glaucs tenen moltes cançons com aquesta. Ara, aquesta, realment, em pot (em sembla que ja és el segon cop que ho dic!)
Publica un comentari a l'entrada