dimarts, 31 de juliol del 2007

230

230 euros és el que han costat les meves ulleres de sol.

Abans, però, he fet de les meves. Ma mare m'ha fet agafar el cotxe, i m'ha fet anar a aparcar a un pàrquing en el que, segons ella, a l'òptica ens pagarien una hora...

Jo no sabia que aniria a un pàrquing, i com que sóc despistada, ja he agafat les dues ulleres: les ulleres que havien d'acabar amb els vidres canviats i les ulleres que m'havien d'arreglar, perquè la varilla anava massa dura. Així que només portava les ulleres de sol (graduades, és clar!), i no tenia cap ulleres normals a mà. Quan ma mare m'ha fet entrar al pàrquing, hem tingut un moment de crisi.

Amb les ulleres fosques, no veia absolutament res. En aquests casos, sempre tinc les normals a mà, però no les tenia a mà i... sense ulleres no veia res. Ma mare ha començat a cridar: "per aquí, per aquí! No, per aquí no, que és direcció prohibida!" I com vols que vegi jo la senyal si no veig un burro a dues passes?

He parat el cotxe, mentre buscava les ulleres normals. Però portava un cotxe a darrere, a qui li ha sentat molt bé que parés i em passés mig minutet buscant unes ulleres...

Entrem a l'òptica, em comencen a ensenyar ulleres de sol. En trio unes. 230 euros (vidres graduats inclosos). No està malament. Li dic que vull canviar els vidres d'unes de les ulleres que tinc. Em costen 90 euros més. Però apareix la noia amb una calculadora. Es veu que si et compres dues ulleres, unes de sol i les altres normals, et fan un pla renove, i et fan un descompte. Em comença a ensenyar ulleres. Unes de noves em surten per 110 euros, i tinc garantia per dos anys, i totes aquestes coses que tenen les ulleres noves.

Ja m'ha enganyat. Ara tinc dues ulleres a casa, semi-noves (d'un any i mig) amb la graduació antiga, i unes ulleres de sol també amb la graduació antiga. Divendres tindré les ulleres noves.

Mentrestant, al cantó una noia es compra unes ulleres noves perquè les antigues les va agafar el gos i les va deixar maques. No puc aguantar-me el riure. Una mica més enllà, una noia vol unes ulleres de pasta totes negres. Vol que no tinguin res que no sigui negre.

Miro les ulleres que m'he estat provant. Totes metàl.liques, totes de colors vius. Me n'he provat unes de negres, però eren massa serioses. Coi, que fins ara les ulleres que tenia eren o bé taronjes o bé verdes i blaves (i no precisament discretes, i de pasta, que es veuen més). He estat a punt de quedar-me'n unes que tenien dos colors, i un d'ells era un verd fluorescent. Al final, me n'he comprat unes de... Si em recordés de la marca podria mirar a veure si trobo alguna foto d'alguna cosa similar, però és que no recordo la marca, sóc així de pija.

Ma mare s'ha canviat les ulleres també. Però un sol vidre de les seves era més car que les meves ulleres de sol...

A l'hora de pagar, jo ja treia la tarjeta, i ma mare m'ha deixat anar que me les regalaven, pel meu aniversari. 240 euros! La noia del cantó, la del gos, seguia discutint amb sa mare, perquè no portava les ulleres mai. Ma mare, al cantó, dient-me que millor que no les porti pel carrer. Però que me les compra. Jo que no, ella que sí.

Sortim d'allà 2 hores més tard, amb 1000 euros menys (ma mare), i anem a buscar el cotxe. Es veu que no pagaven pàrquing. La brometa surt per 4 euros. Estic a punt de queixar-me, però ma mare em deixa anar un: "i ara et queixaràs per 4 euros d'aparcament, després d'haver-ne deixat 1000 a l'òptica?"

13 comentaris:

Anònim ha dit...

No veure-hi tres dalt d'un burro surt molt car! I això dels pàrquings, sí que es passen ,amb els preus... El meu pare és capaç de voltar mitja hora per aparcar abans que deixar-lo al pàrquing. Ell s'estalvia uns pocs euros però a mi no m'estalvia el mareig XD Bé, ja es tornarà a omplir la butxaca! Un petó!!

Anònim ha dit...

Sí que surt car, sí, Laia. I jo encara passo barat, que només tinc miopia i una mica d'estigmatisme... El dia que tingui vista cansada, ja no vull ni pensar-hi!

Això del pàrquing: jo volia donar voltes o aparcar una mica lluny. Però ma mare té problemes per caminar, i m'ha fet aparcar just al davant. Jo sola no ho hagués fet, però ella no pot caminar massa.

Anònim ha dit...

Ostres! Com m'alegro de no haver de portar ulleres!
Jo em faig un tip de voltar si cal per no haver de pagar parking

Anònim ha dit...

Tot és relatiu, és clar, pagar un parking toca molt la pera, però pagar 1000 euros per unes ulleres (per unes quantes) pot ser necessari.

Quan les tinguis els fas una foto i ens la poses, així veurem com de florides són. Està bé que siguin de colors, però he de reconèixer que a mi m'agraden més amb la mínima montura possible, les de pasta les veig per un determinat tipus de persona, popis, retros, no sé, tribus urbanes modernes d'aquestes. Ei, és una opinió, eh, que després cadascú porta les que li queden millor. De moment sort que jo no n'he de dur...

Anònim ha dit...

Sí, Tirai, no portar ulleres és una sort...

Sí, XeXu, les ulleres de ma mare són caríssimes, però són necessàries. Jo vaig acabar pagant (bé, ma mare) 340 euros per dues ulleres, que cares ho són, però estan dintre d'un preu raonable.

Jo sempre havia portat ulleres metàl.liques, fins que l'últim cop, quan me les vaig anar a comprar, feien una oferta de "si en compres dues, les segones tenen un 50% de descompte", i em van enganyar per unes ulleres de pasta (i les altres de mitja montura). Tothom em deia que li encantaven les de pasta (les verdes i blaves), però jo em quedava amb la mitja montura. Ara les normals que m'he comprat són metàl.liques, de color lila, però tenen unes varilles molt xul.les. Per això buscava la marca, perquè totes les que tenien les varilles d'aquella forma eren de la mateixa marca i eren... diferents.

Les ulleres de sol... eren rares. La dona em va dir que ara tornaven d'aquest tipus, però a mi m'anaven bé, perquè eren del meu tipus.

Una foto? No sé... Ja buscaré algun model semblant, quan sàpiga la marca!

Anònim ha dit...

He trobat una cosa semblant a les meves ulleres noves :-)

No són iguals, però s'assemblen. Es pot veure aquí.

Anònim ha dit...

Ah, doncs estan força bé,són de les que m'agraden, tot i que si les varilles fossin simples, potser m'agradarien més. El color lila està bé, m'agrada. Però bé, com que ets tu qui les ha de portar, segur que vas triar les millors per tu.

Anònim ha dit...

Collons! 4 eurus de pàrquing? O bé heu baixat a BCN o bé us heu estat tot el matí comprant!!!

Anònim ha dit...

XeXu, a cadascú li queden bé un tipus d'ulleres. N'hi havia unes de grogues molt maques, però a la cara em quedaven fatal. Les que em quedaven millor eren roses. Roses! Em vaig negar a comprar-me unes ulleres roses. Però cadascú té uns colors que li queden millor. Ma mare es va provar les meves liles i li quedaven fatal, en canvi les blanques que es va quedar ella a mi...

No, perdedor, vam anar del pàrquing a l'òptica i de l'òptica al pàrquing. 2 euros l'hora, preu habitual a la ciutat...

Anònim ha dit...

Molt boniques, les ulleres. I el preu no està malament. És el que hi ha. A més, si les has de portar sovint, com sembla, més val gastar-se una mica més i que t'agradin...

Anònim ha dit...

Sí, és clar, Jordi Jordi. Al cap i a la fi, el més car de les ulleres no sol ser la muntura...

Anònim ha dit...

1000 leurooooooooooos??? Cullons, amb això em compro mig FNAC... i part de l'estranger... Unes ulleres 230 euros?? MOLT HEAVY. Però mira, si les necessitaves i realment eren les que volies... A GAUDIR-NE!!

Anònim ha dit...

Yeral, eren les ulleres de ma mare, que valien una pasta.

De les meves, la muntura voltava els 130 euros, i els vidres els 100 euros. No és el normal? Jo sempre les he trobat d'aquest preu... almenys les graduades, és clar!

Jo m'ho miraria com dues ulleres 340 euros. No sona tan malament...