Sí, tinc por. Tinc por d'aquest ésser que la Lluna en diu gos. Sempre me l'havia mirat una mica de lluny, però com que acompanyo a la Lluna i ara el treu a passeig... em fa por!
Em va fer por ahir, quan va veure la Lluna i es va posar a saltar. Llavors em va fer por la Lluna, que va anar pel camí que ella en diu "camí de l'hort". El problema és que qui s'ha de cuidar del camí no se'n cuida. Hi havia herbes més altes que la Lluna. Però ella que no, que volia continuar pel camí... fins que es va trobar romagueres tan altes com ella i va donar mitja volta. El gos l'anava mirant amb cara de "i per aquí vols passar?"
Ara agafen el camí del bosc i van fins al poble del cantó. M'agrada més, el camí del bosc.
Això sí, el gos aquest sembla que no hagi menjat en 10 anys. Ahir la Lluna va entrar a la cuina per anar a buscar alguna cosa per donar-li. El gos al darrere. Va anar de poc que el gos no se li fot el seu sopar!!! I si fa això amb el sopar, què no farà amb mi?
Aquest matí, quan encara no havia sortit el sol, la Lluna ha anat a treure'l a passeig. Quan l'ha vist, ha fet uns salts tan grans, que em pensava que es menjaria la Lluna. I no, no se l'ha menjat, però l'ha llepat de dalt a baix. I si li fa això a ella, què em faria a mi?
Ara, els salts no eren res comparats amb els que ha fet quan la Lluna li ha donat una mica d'embotit que té per casa i que no li agrada... Tinc por! Em sembla que no acompanyaré més a la Lluna a passeig amb el gos...
I ja que la Lluna m'ha deixat el teclat (ja era hora, eh!), contesto una pregunta que em va fer ja fa molt de temps la Jo Mateixa. Em va preguntar si era una dona, o si era femenina. Bé, en certa forma sí que ho sóc. La gent de la meva espècie naixem femelles, i en un moment de la nostra vida, quan som grans, ens convertim en mascles. Les femelles ponen ous. Però jo encara sóc massa petita, i encara no sóc capaç de pondre ous. Tot i així, no us preocupeu: no puc tenir descendència sense cap mascle.
Us podeu preocupar, però, per una altra cosa que em fa por, ara mateix: la Lluna està fent el sopar! No sé si em fa més por això o el gos...
dimarts, 19 de juny del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
3 comentaris:
Ara ja m'has deixat més tranquila, això de que necessites un mascle per tenir descendencia m'ha fet molta gràcia!!!!
Per cert, em deus una cosa que em vas prometre per email :-P ja se que tenim temps, però tinc moltes ganes de rebre-ho!!!!
Perdo, el segon paragraf es per la LLuna i no pas per la Maia :-P
Nanit guapessssssssssssssss :-)
Maia, que bé tornar a saber de tu. Tot i que fa poc que em vas fer una visita al meu blog que em va fer molta il·lusió. No tinguis por dels gossos, que són una mica babaus, i si tu has arribat fins aquí, segur que ets més espavilada que ell. Això sí, si ensenya les dents, fuig, que el recurs fàcil dels tontets sempre és la violència física.
XeXu, què va passar amb el primer comentari, que era igual que el segon, i ha mig desaparegut?
La Lluna diu que el gos no és babau, ni tontet, ni violent. Diu que simplement és esverat. Ja ho tenen, això, els gossos de cacera...
Jo Mateixa, era per si de cas ;-)
Diu la Lluna que ja t'ho enviarà, però que com que no m'estic quieta, ho té difícil...
Publica un comentari a l'entrada