No és que no estigui cansada, no. Ahir vaig aconseguir un dels meus rècords, i estava morta. Em sembla que vaig forçar massa la màquina.
No és que no tingui son, no. Els ulls se'm mig tenquen... però només perquè estic aquí. A la que torni al llit, em diran que dormi ma mare.
En aquests dies que són tan llargs, és agradable venir aquí i no veure el Sol, que estigui tot fosc i vegi la llum de les cases del poble del cantó, i les estrelles, i res més.
No acostumo a tenir insomni, però és una sort que l'hagi tingut precisament avui, que ningú em preguntarà què em passa o què em deixa de passar.
Acabo de veure un avió. Crec que no són hores.
dijous, 21 de juny del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada