Inestabilitat

Ha aparegut, com sempre, amb un somriure als llavis. Hola, m'ha dit. I hem estat xerrant una estona, de tot i de res.

Jo tenia uns papers a sobre la taula. Em feia il.lusió ensenyar-los-hi. Perquè me'ls han portat avui, i malgrat que no sé si la cosa anirà bé o no, torno a tenir un altre repte, i jo encantada. Perquè així aprenc moltes coses, coses que no sabia.

Per sort, he callat a temps. Ara mateix té 3 feines a temps parcial. No és massa divertit, això de les feines a temps parcial. Sobretot, si no són estables, si saps que en qualsevol moment et pots quedar sense una d'elles.

Avui tenia les llàgrimes als ulls, quan m'explicava que es queda sense les tres feines. Sense les tres! I tot de cop!

Encara recordo com parlàvem fa un parell de mesos, i com jo li deia que endavant, que feia molt ben fet, que si no feia les coses ara no les faria mai. I que bé, que ja fa uns quants anys que està així inestable, però que cada any les coses se li han anat arreglant i ha aconseguit sempre continuar amb les tres feines.

Fins ara.

Estic segura que se'n sortirà. Estic segura que li sortirà alguna cosa. Però ha de ser dur, tenir tres feines i que se t'acabin totes de cop, al mateix temps, i et quedis sense res. Perquè, encara que hi havia la possibilitat en cadascuna d'elles, a qui se li acudeix que pot passar a totes elles?

I ara que s'havia decidit a anar endavant...

Suposo que la vida no és justa.

I a mi em sap greu, que li hagi passat precisament ara.

I, pensant una mica més en mi, trobaré a faltar que aparegui amb un somriure, i anem a berenar. I ens passem una hora berenant, que més aviat és xerrant sobre tot i sobre res.

Però, és clar, ara ja tot serà més difícil.