Em pregunto si té sentit.
No és el primer cop que m'ho pregunto, ni les últimes setmanes, ni en altres situacions.
Altres vegades he arribat a la conclusió que no, que no tenia sentit.
Alguna vegada he sigut jo.
D'altres m'he sentit fatal.
Però em torno a preguntar si té sentit.
La meva part racional em diu que no. Però com pot ser que tingui sentit? És una completa tonteria.
Però llavors entra la meva part menys racional. I segueix actuant com últimament.
És com una espècie de necessitat. Ho fa, perquè vol fer-ho, i una veu a dintre li diu que ho ha de fer.
Però llavors arriba la part racional, i pensa que no té cap mena de sentit.
Com els gronxadors. Ara ets a dalt, però si arribes a dalt, vol dir que et pares i que comences la baixada en picat.
I ara sóc a baix. I penso que no té cap sentit.
Però sé que si sóc a baix, és que vaig a la màxima velocitat, cap amunt. I segurament, aquest cap amunt farà que, a la que pugui, torni a actuar de la mateixa manera, sense pensar si té sentit o no.
Tot i que no sóc burra del tot i ja m'adono que, no sé com, ni quan, ni perquè, hi va haver un punt d'inflexió.
Així que, segurament, la meva part racional tingui raó i no tingui cap sentit.
dimecres, 6 de juny del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Home! els posts críptics! Ja els trobava a faltar.
Però aquest es senzill. No importa el que sigui ni el que digui la part racional. Si et fa feliç, si t'agrada, si el cos t'ho demana... doncs aleshores si que té sentit.
Comencem bé. Un dia sense poder entrar a llegir, em trobo una pila de posts, i el primer ja no l'entenc. Jo baixaria del gronxador, i amb els peus a terra, decideix el que hagis de decidir, les muntanyes ruses no són bones conselleres.
Jeje, Dan. Ja veus que he creat una nova categoria per aquesta classe de posts... Això vol dir que potser tornaran... si és que puc escriure, és clar!
Xexu, ahir se me'n va anar l'olla, però molt. Tot i que pronostico que no hi haurà més posts com a mínim fins dilluns, que pugui arribar aquí i publicar des d'aquí...
Publica un comentari a l'entrada