Retorn i noms

Crec que hauria de deixar d'escriure posts durant el dia, així tal com ragen...

Avui la notícia és un retorn. Com em deia l'altre dia, ara ha passat d'estar més lluny a estar no tan lluny.

La veritat és que he trobat a faltar que estigués aquí. O allà. I és que fa 10 anyets que sempre està allà.

El dia que em va dir que marxava, li vaig dir que em feia enveja. I llavors em va dir que si no li deia, llavors la renyava. I és clar que la renyo! Perquè jo sóc més gran, i s'ha de respectar a la gent gran!

Però en fi, ja he assumit que jo no li diré mai un "marxo" com el seu. Però això no vol dir que em faci enveja, és clar!

Ara recordo que aquest matí he sentit que a la sopa de lletres li faltaven lletres. M'ha sorprès molt, perquè estic gairebé convençuda que una de les lletres que diuen que falten, jo l'havia fet servir! Perquè, ja se sap, quan tens una sopa de lletres, comences a posar paraules, i una de les paraules que posava... té una lletra que diuen que falta. Si hagués faltat, no ho hauria d'haver notat?

Però en fi, ara recordo que hi ha un nom que em persegueix. Fa dies que em persegueix. Fa un parell de mesos em perseguia un altre nom, però ara fa uns dies que tothom es diu de la mateixa manera. Coi! Que hi ha més noms, que no pas els de sempre.

És clar que ara vinc d'un lloc, on he rigut moltíssim. Estava demanant una cosa a una dona, que conec de fa temps, però que no sabia com es deia. I ella tampoc no sabia com em deia jo, i això que fa temps que xerrem. Coses rares.

Estava jo demanant-li una cosa, i algú m'ha dit alguna cosa. He notat que feia alguna cosa rara, però no sabia per què. Al cap d'una estona, seguíem les dues, i ha aparegut algú, que ha cridat un nom. El meu nom. Jo m'he girat. Però la cridava a ella.

Mira, ara ja sabem que tenim el mateix nom.

Apa, a dinar (crec que aquest post no té cap mena de sentit. Ho sento, no hi tornaré. O sí. Total, sóc jo la que ho faig!)