Una petita cosa, aquest matí, m'ha fet somriure.
Una altra petita cosa, aquesta tarda, m'ha fet riure, i molt.
Les dues estaven lligades i venia cap a casa pensant que en faria un post, i que riuria molt, gràcies al post.
Però hi ha hagut una altra petita cosa.
He intentat mirar-la pel cantó positiu, com la del matí i la de la tarda. Però no he pogut.
He intentat no donar-li importància, perquè no n'hauria de tenir. Però no he pogut.
He intentat posar-me a escriure el post del matí i la tarda. Però no he pogut.
I, de cop, he tingut una sensació de deja vu. M'he recordat de fa un any. M'he recordat d'una idea que em va venir al cap, i que tenia raó.
I ho he vist tan clar com l'any passat.
No, no estic trista per la petita cosa. Sí, estic trista per la petita cosa, però estic trista de topar sempre amb la mateixa història.
I estic trista per ser com sóc. No hauria de ser així.
Avui odio les petites coses. Per més que digui, cinquanta vegades, o cent, que la felicitat està en les petites coses... avui he vist que la tristesa també hi pot ser, en les petites coses.
dijous, 28 de juny del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Tens molta raó, i ho saps. Recordo un post que vaig fer fa temps que es deia gairebé igual, i era un post súper optimista (estrany en mi, oi?), però les coses petites són en definitiva les que ens afecten, tant per bé com per mal.
Aquest comentari és una cosa petita, molt petita, però t'envia tots els ànims i tot el suport perquè et fixis en altres cosetes que et poden tornar el somriure. Jo m'alegro de que siguis així, que no deu ser el mateix 'així' del que tu parles, però si fossis d'una altra manera no escriuries posts tant sentits com aquest i no t'estimaríem tant.
Gràcies, XeXu. Jo de posts com aquest que dius tu, de les petites coses, i optimistes, n'he fet molts. I segurament tots es diuen igual, o gairebé igual. Però ahir tocava un post d'aquest estil, però en pessimista.
Però gràcies pel comentari. Els comentaris sempre acaben traient un somriure, o com a mínim un mig somriure.
Publica un comentari a l'entrada