L'Anna i els mails

Ahir feia anys del naixement de l'Escher. Cada cop que veig algun dels seus dibuixos, em recordo de l'Anna.

Avui he estat "fullejant" mails i he rigut moltíssim. Perquè sí. Perquè són una espècie de resum dels meus últims anys.

Vam començar a enviar-nos mails quan ens véiem cada dia i, en sortir de classe, ens quedàvem xerrant a la porta del metro durant... molta estona cada dia. Llavors ella agafava el metro i jo me n'anava fins a casa a peu.

No sé quants mails han anat i vingut, però en gairebé 10 anys, n'han d'haver anat i vingut moltíssims! I no sé en quin moment em vaig adonar que el número de mails que anaven i venien se'ns n'havia anat de les mans.

Cada cop que anava o venia un mail (i encara ara), retorna comentat. Hi ha mails que tenen tants de comentaris, que fins i tot costa d'aclarir-se entre els >>>>>>>>> que hi ha. No se sap qui va escriure què, si no és pel context...

El problema és que no anaven i venien sempre els mateixos. Anaven, venien, i llavors, un dia, algú (gairebé sempre jo) en creava un de nou, per dir qualsevol tonteria. I aquesta tonteria s'anava fent gran, i ja tornàvem a tenir un mail llarg.

Hi ha mails que són mítics. Alguns estan en el meu poder, i d'altres en el seu. Aquests mails no moren, retornen, al cap del temps, i sempre és agradable veure un mail de fa temps i somriure amb el què déiem fa temps. Que, de fet, no varia en l'escència del que diem ara. Varien els noms, els llocs, i poca cosa més. L'escència sempre és la mateixa.

Avui li contestaré un mail. El subject diu "Mail al hotmail", i és un mail que li vaig enviar ara deu fer un parell de setmanes, on hi havia un parell de línies, en les que li deia que per error li havia enviat un mail al hotmail, que el mirés. I prou. Però el mail va tornar, va retornar,... i ara el hotmail em diu que ocupa 10 k!

Jo no sóc capaç de matar mails. Sempre, sempre, retornen. Jo el que faig és fusionar-los: quan hi ha dos mails que són massa petits, els ajunto en un de sol.

Aquest és un post dedicat a ella, per fer-la riure, i per dir-li que algun dia faré net de mails (de fet, no m'ho crec ni jo). Però és per fer-la somriure, i recordar-li (i de pas somriure i recordar-los jo també) algun dels mails mítics que estan en el meu poder, i algunes de les frases més destacades dels nostres mails... Però, i malgrat que m'ha donat permís, són els nostres mails així que...

Un dels més recents té de subject "M'has enviat algun mail?". No, què va... només uns quants milers :-)

No em posaré amb els mails amb subject "hola", "bon dia", etc (que avorrits, no?), però sí amb algun com el mític PMA :-) Si algú (a part de l'Anna) és capaç d'endevinar de què va el mail, li regalo una piruleta.

D'un mail amb el subject "Crònica per la radio..." (de quan encara n'enviava, suposo), hi he tret un bonic paràgraf, però que m'ha fet recordar altres temps... " No saps la mala tarda que he passat! A l'hora que t'he dit, he agafat el
gos i l'he tret. I me n'he anat a donar menjar els conills... però abans m'he
passat per la bústia (i sort que ho he fet!)" Fa tant de temps, que a casa encara hi havia conills, jo estava sola a casa, i donava de menjar als conills. Ara només tinc al gos, per cuidar...

La veritat és que una gran majoria de mails són meus. Qui, sinó, començaria un mail amb el subject "Fill d'un elf i un humà"? O "LOTR"? I els típics "Saps qui m'he trobat?", "hola (gran subject, eh?)" o el típic "Aaaaaaahhhhh!!!!!!", que són meus sense cap dubte. Però també n'hi ha algun de seu, com "El de la llet... i mes" o la "Mini cronica first day", que tot i ser mini crònica, ara ocupa 11k (i en va arribar a ocupar molts més).

I, ja per acabar, un gran mail que no trigaré a contestar. El subject és "Sóc tonta", que estic pràcticament segura que vaig escriure jo. El mail comença d'aquesta manera...

Quin subject! Qui el deuria posar?

La veritat es que no ho se... Jo encara tinc a mig contestar el "Soc retrassada mental", aixi que el tema esta de moda...

Bé, espero que per molts anys poguem continuar enviant-nos mails d'aquest estil! ;-P