Avui ha sigut un dia groc.
Recordo quan era petita, que a vegades em preguntaven quin era el meu color preferit. Vermell, deia jo. Però no sabia el que em deia. Jo creia que era el vermell, però va ser, i serà, sempre el groc.
Ja de petita, tots els meus dibuixos havien de tenir color groc. Jo li posava al sol, i a qualsevol altra cosa que pogués ser groga. Groc, sempre groc. Les coses que tenien color groc, m'agradaven. Si no en tenien, no m'agradaven tant, tot i que no sabia ben bé per què.
Suposo que per això aquest blog té l'estètica que té. No ho vaig fer expressament, però eren els colors que més m'agradaven. Groc, sempre groc.
I avui ha sigut un dia groc.
Ho ha sigut al matí, quan un grup de gent que no s'esperava veure'm m'han vist arribar, han somrigut i els ha agradat tornar-me a veure. I jo m'he alegrat que conservessin un bon record de mi.
Ho ha sigut més tard, quan algú m'ha trucat, encara no sé qui. Per anar a una despedida de soltera. A una despedida on només coneixeré a la núvia. D'aquí segur que en surt un post, però serà algun altre dia, d'aquí a unes setmanes. Però m'alegro de poder-me integrar en un grupet de gent més o menys tancat (o tancat directament), que són la núvia i les seves amigues de l'institut (i jo, que estic allà, encara no sé ben bé per què).
I ho ha sigut més tard, quan tornava a casa en cotxe, i m'he adonat que m'agrada la primavera, pels seus caps de setmana. Perquè fa uns quants dies que estem organitzant coses. I aquest cap de setmana hi tornarà a haver un dia d'aquells sense pressió, de riure, de veure gent, de bon rotllo. Tothom content, tothom passant-s'ho bé. Bé, un dia no... dos dies!
I ho ha sigut per més coses, de groc. Però ho deixarem amb què estic contenta amb mi mateixa.
I per molt temps que ho sigui, de groc!
dijous, 14 de juny del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
6 comentaris:
Era obvi que el teu color es el groc, el teu Bloc està ple de grocs :-)
M'enalegro moltissim de que et sentis be amb tu mateixa, em fa molt feliç sentir-t'ho a dir.
Un megapeto que no te l'acabes xavala!!!!!!! :-)
M'agrada la frase:"...Vermell, deia jo. Però no sabia el que em deia" :-)
M'alegra que hagis tingut un dia groc, que en sigui molts
Tornen els 'bons moments', i jo que me n'alegro. Que el groc et duri tant com sigui possible, que és genial veure que estàs tant bé.
A mi el groc... bé, no seria el meu color preferit. De petit era de blau, però ara tinc una fixació malaltissa amb el vermell. És clar que el que em defineix més és el negre, d'aquí el color del meu blog també.
Ja ho veig, Jo Mateixa, que està ple de groc, però em va costar d'adonar-me'n. Jo el vaig fer groc perquè sí, perquè m'agradava així, i no me'n vaig adonar. A que no saps quin color m'agrada molt, a part del groc? :-)
Tirai, és que no sabia el que em deia! :-)
XeXu, blau? A mi no m'ha dit mai res, el blau. És... avorrit? Tot i que l'altre dia em vaig adonar que anava vestida de dalt a baix de blau, però... no sé, li falta vida, al blau!
I a tots plegats... moltes gràcies! A mi també m'agrada tenir dies grocs, i espero que n'hi hagin molts!
M'encanta l'estètica del bloc, amb els seus grocs. Devies tenir un dia groc, també, quan el vares dissenyar :-)
Segurament :-)
Publica un comentari a l'entrada